Resultats de la cerca
Es mostren 2274 resultats
Josep Garcia i Llauradó
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina…
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de la Seu d’Urgell (1879-1901) i de Barcelona (1901-08).
Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons,…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
Les serres d’Aubenç i Sant Honorat
Els conglomerats de la serra de Sant Honorat donen lloc a unes formes de relleu arrodonides, prou diferenciades de les de la serra d’Aubenç, que apareix al fons amb les cingleres calcàries del vessant sud Ernest Costa Les serres d’Aubenç i Sant Honorat 29, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La serra d’Aubenç 1610 m s’estén a l’oest del pantà d’Oliana Alt Urgell, i és força impressionant a causa de les imponents cingleres calcàries de llevant Just al sud d’aquesta hi ha la serra de Sant Honorat que presenta una morfologia ben diferent, atesa la naturalesa…
El litoral de la Marina Baixa
Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia Posidonia oceanica Rafael Paulo El litoral de la Marina Baixa 219, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales com el Xarco, Lanussa i Baeza Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la del Paraís, i trams d’…
Els procariotes: cianobacteris fòssils
Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren…
La serra Grossa
La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus en la imatge una brolla colonitzada per pins joves Josep R Nebot La serra Grossa 25, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per…
mesa
Tecnologia
Operació que hom feia antigament en l’adob de badanes consistent a sotmetre les pells a un bany amb escorça de pi o d’alzina i tenir-les-hi almenys una setmana.
bacteriocecidi
Botànica
Cecidi originat com a resposta a una invasió bacteriana; moltes vegades es produeix sobre un teixit lignificat, com els produïts per bacteris del gènere Pseudomonas a l’olivera o al pi blanc.
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina