Resultats de la cerca

Vida A l’edat de sis anys rebé la primera formació musical de part del seu pare, Bartolomeo Cherubini, que era maestro de cembalo al teatre florentí de la Pergola Posteriorment estudià tècniques de composició amb Bartolomeo Felici i el seu fill Alessandro P Bizzarri i G Castrucci foren altres músics florentins que contribuïren a la seva formació musical Cherubini s’inicià en lde compositor amb obres de gènere religiós, i la seva primera peça fou la Missa in credo en re m per a quatre veus i orquestra, estrenada a Florència el 1773 sota la direcció de Bartolomeo Felici A divuit anys, Cherubini…

Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per a l’…

Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…

Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…

Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, ella no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran…

Es desconeix amb seguretat on s’aixecava la primitiva església parroquial de Llívia Hom ha suposat que es devia trobar dalt del puig on hi havia l’antiga ciutat i el castell L’actual temple, al cap de la vila actual, és un edifici del segle XVI, fortificat No es pot descartar, però, que sigui el successor d’un edifici més antic situat no al puig del castell sinó en un indret més proper, a la vila mateix Cal tenir present que s’ha descobert una necròpoli medieval a la zona del carrer dels Forns Hom pot notar ací i allà la reutilització en els murs de l’església actual de fragments…

Situació Antiga parroquial rural, actualment força malmesa, la qual conserva com a únic vestigi d’època romànica la torre campanar de base quadrada Arxiu Gavín L’església de Sant Esteve de Palaudàries és situada al fons d’una petita vall, a la dreta del torrent de Paiaigua, al sector muntanyós occidental del terme de Lliçà de Munt És alçada sobre un petit turonet, des del qual es domina tota la vall, en un entorn rural d’hàbitat dispers Mapa L37-15393 Situació 31TDG335068 L’accés més fàcil és per un trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 10,3…

Situació Vista de conjunt d’aquesta fortalesa defensiva de planta rectangular aixecada probablement al segle XI D Ferran La torre es troba situada dalt d’un cingle, a uns 760 m d’altura, just on s’ajunten la Serra Llarga i la Serra de les Pedritxes La seva posició estratègica li permet dominar tot el sector de l’Obac i també serveix per a observar gran part de les valls de Vacarisses i de Rellinars i, des de més lluny, la serra de Montserrat al sud-oest i el monestir de Sant Llorenç al nord-est Mapa 392M781 Situació 31TDG144089 El camí més fàcil per anar a la torrota és agafant la carretera…

Situació Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana ECSA - J Bolòs Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa Sota seu hi havia unes quantes feixes Mapa 33-13328 Situació 31TCG406509 Des de Montargull cal anar a Tórrec D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes JBM Història El…

Situació Vista des de llevant de l’església, que forma un conjunt amb les ruïnes del castell F Baltà S’alça al cim d’un turó 218 m, on hi ha les restes d’època moderna de l’antic castell de Voltrera, a l’esquerra del Llobregat La capella és construïda fora del recinte del castell, adossada a aquest i ran de balç Mapa 36-15392 Situació 31TDF105978 Per anar-hi cal seguir, per la banda esquerra del Llobregat, la carretera d’Olesa fins a l’entrada de la urbanització de Can Vilalba, que envolta les ruïnes del castell i de la capella Història El fet que la capella del castell de Voltrera no sigui…