Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
L’embranzida cultural
Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…
Unes relacions determinades per la violència
Al llarg de la història contemporània de Catalunya, i al marge de les guerres civils, no hi ha hagut unes tensions socials expressades tan violentament com les que es van produir en l’etapa anterior a la Dictadura de Primo de Rivera, bàsicament entre el 1917 i el 1923 No es tracta només del nombre absolut d’atemptats i de morts —també important—, sinó del degoteig constant d’agressions al carrer com a fenomen característic de la vida quotidiana De fet, entre gener i setembre del 1923 es comptabilitzaren, només a la capital catalana, 728 atemptats i 200 atracaments a mà armada La Dictadura de…
Pere Oller
Art gòtic
La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
Estabilitat del règim, febleses de l’oposició
Ban de l’alcalde de Girona sobre l’obligatorietat del vot, 11-11-1954 AHCG / JSC Des de la perspectiva del règim franquista, la fi dels anys quaranta comportà la gradual superació de l’ostracisme a què s’havia vist reduït després del 1945 En la mesura que l’esclat de la guerra freda havia transmutat Franco de vestigi del feixisme vençut en pioner de l’anticomunisme occidental, a partir dels anys 1949-50 començaren a arribar a Madrid senyals de la rehabilitació internacional del Caudillo préstecs de la gran banca nord-americana, aixecament de les sancions morals de l’ONU, retorn d’ambaixadors…
El joc i la festa
Un temps per a cada cosa Una part del temps de la vida dels homes, que pot ser molt variable segons el tipus de societat i el medi natural on es viu, es dedica necessàriament a l’alimentació, el son, la cura dels fills i l’organització material d’aquest temps Com podrem veure aquí, un cop fetes aquestes tasques, durant el temps restant s’alternen els moments en què cal complir el que la societat en la qual vivim espera de nosaltres, segons l’edat i la funció social, i els moments de llibertat, en els quals predominen el descans i múltiples formes de lleure, segons les inclinacions individuals…
Societat i dret
El dret i les normes jurídiques El dret és el camp del pensament i de l’acció humana que s’ocupa de la formulació de les lleis i de la seva aplicació Però no totes les normes que coneixem en la nostra vida quotidiana formen part de l’àmbit del dret El dret comprèn solament aquelles normes que són instituïdes per les lleis i els ordenaments de la collectivitat, i que reben el nom de normes jurídiques o disposicions legals Per tant, no totes les normes són normes jurídiques Per entendre quin és l’objecte del dret potser és bo començar, precisament, per la comprensió del camp d’acció de les…
Economia i societat
Economia i sistemes econòmics El terme “economia” deriva del grec oikos , ‘casa’, i nomos , ‘llei, norma’ Per tant, economia significa “normes per a la gestió correcta de la casa” que és també el títol d’una obra de l’historiador i polític grec Xenofont —segle IV aC— en la qual dóna pautes per a la correcta administració d’un patrimoni familiar Amb el temps, el significat del terme s’ha ampliat, i avui la mateixa paraula engloba dos conceptes diferents D’una banda, l’economia és una ciència, amb nombroses branques i subdivisions de l’altra, el terme designa el conjunt de les característiques…
Cultures juvenils i contracultures
Joves i societat La nostra societat, com totes les altres, de la més simple a la més complexa, es manté gràcies sobretot a la transmissió, de generació en generació, del seu patrimoni de coneixements, de tècniques, de maneres de vida Aquesta transmissió comporta la protecció i la defensa del seu patrimoni tradicional La finalitat de l’educació, a la qual els joves són sotmesos des dels primers anys de vida, és precisament fer-los conèixer el patrimoni de les generacions anteriors perquè conservin la cultura adquirida Però una societat “moderna” no pot viure de renda del que ja té, sinó que ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina