Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…

El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…

Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha oberta la porta d’entrada, coberta amb dos arcs de mig punt en gradació F Baltà L’església parroquial de Sant Pere de Palau-sator es troba a l’extrem de migdia de la població, al barri de l’Església, en una situació una mica apartada del petit nucli urbà i fora de les seves muralles Palau-sator presenta una expansió urbana que retrobem en alguna altra vila medieval de la comarca, com la propera de Peratallada un nucli de poblament compacte s’agrupà i es consolidà a l’entorn del castell i fou protegit per un recinte fortificat, mentre que l’…

Situació Vista exterior de l’absis aparellat amb blocs de pedra trencats amb el martell i sense polir, perfectament disposats formant filades al centre, una finestra F Baltà L’església de Sant Genís de Casavells és el temple parroquial del poble de Casavells, situat en un tossal porrenlairal, no gaire lluny de la confluència del Rissec i el Daró i uns 2 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 334M781 Situació 31TEG029499 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou El poble de Casavells es troba a 1,8 km de l’inici d’aquesta carretera, des…

Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…

Les companyies navilieres transatlàntiques proliferaren i cresqueren a mitjan segle XIX perquè la demanda de passatges no cessava La majoria, tanmateix, eren d’Europa cap a Amèrica, només Els passatgers, en efecte, anaven a Amèrica, però no en retornaven, perquè no eren viatgers, sinó emigrants Entre el 1840 i el 1860 feren aquest trajecte d’anada sense retorn quasi dos milions i mig d’europeus, la majoria irlandesos I molts milers més, encara, emigraren a les colònies britàniques d’Oceania A la majoria els empenyia la fam La fam per la fallida d’un conreu capital que havia estat devastat per…