Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
Castell de Montbui o de la Tossa (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim de la Tossa on s’alça el castell, de planta rectangular i angles arrodonits, i l’església de Santa Maria, primitiva capella de la fortalesa i parròquia del terme ECSA - J Todó El castell s’aixeca dalt d’un pujol, conegut per la Tossa, prop de Santa Margarida de Montbui Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 S’hi pot accedir des d’Igualada per la carretera de Valls Després d’haver passat per Santa Margarida de Montbui, al cap d’un quilòmetre i mig, aproximadament, a mà dreta, comença la carretera que s’enfila a la Tossa uns dos quilòmetres Tant la clau del castell com…
Recordar i repassar
Educació
En què consisteix l’acte de recordar L’acte de recordar depèn de la memòria, que és la capacitat de la ment de conservar i evocar informacions del passat idees, dades, coneixements, etc en el moment desitjat Quan es parla de la memòria amb relació a l’aprenentatge, s’acostuma a dir que aprendre les coses de memòria és una forma molt poc adequada d’aprendre Aquesta afirmació és certa només en part, ja que es refereix solament a l’ús mecànic i repetitiu de la memòria i no l’ ús comprensiu , que és el que treballaràs en aquest apartat Quin paper té la memòria en l’aprenentatge És la funció clau…
Les drogues
Educació
En el decurs de les darreres dècades el consum de substàncies tòxiques s’ha generalitzat, no tan sols entre els adolescents sinó també entre els preadolescents En aquest grup d’edat, el consum de drogues socialment acceptades com l’alcohol i el tabac representa una amenaça important per a la salut i s’associa a una probabilitat més gran d’addicció als derivats del cànem marihuana, haixix i altres drogues illegals, com la cocaïna i les drogues de disseny, entre les més habituals Freqüentment s’entra en un policonsum que n’incrementa la perillositat i els efectes tòxics Si bé un percentatge…
Llorenç Saragossa
Art gòtic
L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…
alpinisme

Expedició catalana al cim de l’Everest (1985)
© Fototeca.cat
Esport
Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
Sant Pere de la Vall (Verges)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…
Sant Joan de Fàbregues (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau ben orientada a llevant i rematada per una bonica capçalera trevolada G Orriols L’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es troba al migdia del seu terme, a 830 m d’altitud, arran de cinglera, situada a cavall de la zona del Collsacabra i de les Guilleries Hom hi té un fàcil accés gràcies al nou camí que la uneix al poble de Rupit i que continua fins al mas del Pendís baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Sant Martí de Bescaran (Anserall)
Situació Vista d’aquest singular campanar, ara totalment aïllat, amb el nucli de població al fons, presidit per un altre campanar més modern ECSA - M Anglada El poble de Bescaran, situat en una cota de 1 350 m, es troba a la vall alta del riu de Bescaran, que neix al peu de la serra de Palomera, prop de la frontera amb Andorra L’única resta de l’antiga església de Sant Martí de Bescaran, l’esvelt campanar, es troba en l’àmbit del cementiri actual Mapa 35-10216 Situació 31TCG804955 Per anar-hi cal agafar una pista forestal de 10 km que comença en un trencall a tramuntana de la carretera C-1313…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina