Resultats de la cerca
Es mostren 3085 resultats
Sant Sadurní de Vila-rubla (Montferrer i Castellbò)
Situació Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals ECSA – JA Adell L’església de Sant Sadurní o Sant Serni és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó MLIC Mapa 34–10215 Situació 31TCG548900 Història El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu de Solans,…
Sant Salvador del Corb (Peramola)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta capella, sobre una gran penya, en una excepcional situació ECSA - M Catalán La capella de Sant Salvador del Corb es troba situada en un emplaçament excepcional, prop del cim de la Roca del Corb i del coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la serra de Sant Honorat, a frec mateix de la cinglera, prop d’una alta roca exempta, en una zona de cingles i balmes, habitades des de temps molts antics, com es palesa per les troballes neolítiques del seu entorn, i que, en certa manera, justifiquen la presència de la capella en un indret tan inaccessible Mapa 34-12291…
Castell d’Aristot (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica ECSA – A Villaró Les restes de l’antic castell d’Aristot es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble d’Aristot, i que és, si exceptuem la part sud-est, totalment envoltat de construccions modernes És de fàcil accés sobretot si es dóna la volta al poble i es puja pel vessant nord VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG868933 Història Mencionat el lloc d’Aristot en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, la vila d’Aristot surt documentada diverses vegades al llarg dels segles…
Castell i portal de Vilademuls
Situació Portal romànic de Vilademuls, que algú ha pretès remuntar a l’època romana, erigit probablement al segle XIII, i que és la part més vistent de l’antiga fortificació de la vila F Tur El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim a l’església Abans d’arribar en aquest…
Castell d’Estorm (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Restes de la torre, molt malmesa i envoltada d’un recinte emmurallat que ocupava tot el cim del turó on es dreça el castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al costat i damunt del poble d’Estorm, en una roca prominent des d’on hi ha una bona panoràmica sobre la Noguera Pallaresa i sobre la vall del poble de Moror Mapa 33-12290 Situació 31TCG216617 Cal agafar la carretera que va a la Guàrdia de Noguera i continuar endavant en direcció a Moror i Alsamora Abans d’arribar a Moror, a mà dreta surt una pista que hi porta El castell és situat a la part alta del poble JBM-…
Castell de Malmercat o de Bielsa (Soriguera)
Art romànic
Situació Construcció de gran magnitud, actualment desfigurada i destinada a usos agrícoles i habitatge ECSA - A Roig El castell de Malmercat és situat al capdamunt del poble homònim, situat a uns 7 km de Sort a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG455926 Història A diferència de la seva veïna Tornafort, Malmercat no formà part des d’un principi del vescomtat de Vilamur El castell de Malmercat és esmentat topogràficament per primera vegada l’any 1122, en el testament del cavaller Ramon Enard, abans del seu pelegrinatge a Jerusalem Ramon Enard llegà l’alou…
Sant Romà d’Anàs (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i…
Vila closa d’Escaló (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Portal fortificat anomenat “el castell”, que dona accés per la part nord al carrer que forma l’eix central de la vila ECSA - J Bolòs La població d’Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta del riu, davant de les ruïnes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal Mapa 34-9182 Situació 31TCH486126 S’hi arriba seguint la carretera que va de Sort i Llavorsí cap a Esterri d’Àneu Es troba a l’esquerra de la carretera JBM-JJBR Història Per la seva situació estratègica —domina l’entrada de la Vall d’Àneu— i per la seva sòlida constitució defensiva, Escaló fou un dels llocs…
Pont del monestir (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Pont que unia la vila amb el monestir, amb els brancals medievals i l’arc central refet Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El sector inferior del nucli antic de Gerri queda centrat per la placeta de Sant Feliu i tot un seguit de petits carrerons que de forma tortuosa davallen cap al riu, on cal travessar per l’únic pont existent si es vol accedir a l’altra riba on s’aixeca l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG407876 Pont Aquest pont, que com hem dit és l’únic pas per on des del poble es pot accedir al sector…
El convent de l’Hospital de Sant Joan (Barcelona)
Art romànic
L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores es registra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina