Resultats de la cerca

Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Les fonts sobre la vida musical vienesa comencen a ser importants a partir del segle X Des d’aquesta centúria i fins al segle XIII, la música sacra visqué una època d’esplendor, especialment a Sant Esteve, principal parròquia de la ciutat Al segle XIII ja es troben documents de música sacra escrita en alemany, com el coral Christ ist erstanden 'El Crist ha ressuscitat', 1213 Parallelament a la música religiosa, està documentada l’existència de minnesänger , com Ulrich von Lichtenstein, Walter von der Vogelweide o Neidhart von Reuenthal Amb la caiguda de la dinastia dels Babenberg, el país…

Sovint, els intèrprets dediquen moltes hores a estudiar l’instrument sense adonar-se que estan forçant massa alguns músculs, la qual cosa afavoreix l’aparició d’aquestes lesions Algunes especialitats mèdiques, com la foniatria -que es dedica a les malalties de l’aparell fonador- o la fisioteràpia, poden acomplir una important funció en l’educació preventiva i en la rehabilitació, un cop produïda la lesió La musicoteràpia , en canvi, utilitza la música com a eina terapèutica Patologies dels grans músics Les biografies dels grans compositors solen fer referència als aspectes de les malalties…

Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

Estudià composició a la Royal Academy of Music i al King's College 1961-67 i es dedicà també a l’edició d’obres de Purcell i Händel i a la recerca musicològica a Romania Fou crític musical per a diverses publicacions 1968-78, i el 1974 publicà l’estudi Experimental Music John Cage and Beyond El 1976, un encàrrec de música per a una obra de Goldoni el decantà envers la composició i el portà a formar una orquestra heterodoxa Campiello Band, posteriorment Michael Nyman Band Ha estrenat les òperes The Man Who Mistook his Wife for a Hat 1986, Noises, Sounds and Sweet Airs 1994, Facing Goya 1999 i…

Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret s’ha…

Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…

Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…