Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic Residí a Alemanya i també al Japó Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys Peter Weiss, Poesía y verdad 1968,  Las comunas Alternativa a la familia 1972 i Hermann Hesse y su obra 1977 Escriví poesia Vísperas de San Juan 1978 teatre en català La cançó de les balances 1977,  Violeta 1980 i A les 20h futbol 1980 i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona Guía secreta de…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena 1956, en 1959-60 amplià estudis als EUA, a l’Illinois Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on conegué Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Richard Neutra El 1964 fundà el seu propi estudi a Viena Integrà algunes de les formes del secessionisme vienès al repertori propi del racionalisme Els edificis resultants han estat definits com “arquitectura conceptual” En són exemples una llarga sèrie de botigues a Viena, obres per a l’empresa Siemens a Munic 1969-72 i els projectes del Museu d’Art Modern de Frankfurt 1983,…

Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino La flauta màgica El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio Don Giovanni A més de WA Mozart, compositor en el qual…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…

Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra…

Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva…

D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La principal…

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de la seva…

Alumne de GB Martini, entrà a l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1761 L’any següent assolí els primers èxits a Venècia, ciutat on presentà les seves òperes El 1764 s’establí a la cort del duc Carles I de Brunsvic Baixa Saxònia, amb el càrrec de director de l’orquestra i compositor de l’Opernhaus Deu anys més tard fou nomenat mestre de capella a Munic, ciutat que hagué d’abandonar després de pocs mesos arran d’un escàndol produït per la seva relació amb la comtessa Törring-Seefeld Tornà a Itàlia i el 1776 anà a Madrid, on li donaren la plaça de mestre de capella de Los Sitios…

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat,…