Resultats de la cerca

Primer diari de les comarques de ponent, fou editat en castellà fins el 1997, que inicià una doble edició idèntica en castellà i català El 2001 la difusió mitjana fou de 13 249 exemplars, el 45% de la qual corresponia a l’edició en català Té delegacions a la Seu d’Urgell, Balaguer, el Pont de Suert, Tremp i Tàrrega Publica suplements comarcals, i des del 2002 adjunta en el diari El 9 Esportiu , publicació en collaboració amb el grup Comit És editat per Premsa Lleidatana, que té participació en diverses publicacions i emissores Publica el setmanari Nova Tàrrega , el Diari d’Andorra 1991 i Aran…

Fou fundat a Lleida el 20 de desembre de 1938, després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco Editat per Prensa del Movimiento fins el 1976, després se'n féu càrrec l’estat fins el 1984, que fou tancat, i reaparegué el 1985 després de comprar la capçalera una empresa formada per empresaris lleidatans Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que sortí Diario de Lérida 15 de maig de 1966 Tenia especial cura de la temàtica agrícola, una notable difusió entre la pagesia lleidatana i publicava alguns articles i informacions en català Després de l’elaboració d’un estudi per a valorar la…

La parròquia de Colldejou va dependre en un primer moment de l’arquebisbat de Tarragona, i passà més tard, segurament durant el segle XIII, a ésser subjecta al bisbat de Tortosa, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat Colldejou, a l’extrem de ponent del Camp, va disposar d’església des dels primers temps de l’ocupació cristiana ja apareix esmentada en la butlla d’Anastasi IV del 1154 En aquest moment sembla estar relacionada amb l’església de Pratdip, ja que, a diferència de la resta d’esglésies, en aquest cas són esmentades conjuntament També és mencionada de nou en la…

Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una al costat de…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que es trobava…

Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’església de Sant…

Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en…

Gairebé no es tenen referències d’aquesta església Sols se sap que des del segle XIII la parròquia de Ferran compartia rector amb la de Malacara i que aquesta església acabà tenint una posició subordinada respecte a Ferran El castell de Ferran és conegut des del segle XI, moment en què formava part del comtat de Berga La parròquia, dins el bisbat d’Urgell, deu tenir el seu origen també al segle XI El temple actual, dins el poble, és una construcció rectangular orientada a llevant, amb la testera plana A la banda de ponent hi ha una portalada de grans dovelles, tapiada sembla que…

Situació i presentació El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya S’estén des dels turons de Castellar 1318 m i de Torrelles 1305 m, al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig 1147 m, pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana L’abundor d’aigües freàtiques…

Situació Vista de la torre, amb el mur de migjorn ben enderrocat Al costat de ponent, i a l’alçada del primer pis, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt E Pablo El castell de Peralta és situat al cim d’un pujol poc enlairat sobre les terres circumdants, uns pocs centenars de metres a migjorn de l’església de Santa Susanna Mapa 334M781 Situació 31TEG076449 Per anar-hi, si seguim la carretera que va de la Bisbal a Palafrugell, podem agafar la pista que porta a Santa Susanna de Peralta, indicada a la carretera, o bé podem anar una mica més enllà i, gairebé davant…