Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Sant Fructuós de Músser (Lles)
Art romànic
Situació Absis de l’església amb decoració llombarda, característica del segle XI, sobrepujat molt tardanament ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Fructuós és al nucli antic del poble de Músser, situat a l’extrem meridional del pla homònim, al serrat de l’Alzinera, a 1 305 m d’altitud, a la dreta de la vall de l’Arànser Mapa 35-10 216 Situació 31TCG903932 A 3,5 km de Martinet, per la carretera de Lles, surt una carretera en direcció oest que porta, després de fer 2 km escassos, al poble de Músser RMAE Història La parròquia de Músser, escrita amb la forma Munciar , és…
Sant Andreu d’Eixalada (Nyer)
Art romànic
Antiga església abacial d’un monestir fundat pel monjo Comendat i els seus familiars l’any 840 i confirmat el 847 pel comte Berà II, fill del comte Argila Donà origen a un vilar avui desaparegut, esmentat als segles XI i XII villare Exalata El monestir era a les proximitats de les fonts termals calentes dites avui de Toès Segons una tradició incerta, l’església de Sant Andreu hauria estat situada una mica per sobre de l’actual establiment termal El monestir tingué una vida breu, ja que fou destruït per un aiguat de la Tet a la tardor del 878 La seva importància rau en el fet que és l’origen…
inca

Inca mapa de l’expansió de la cultura incaica
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia.
Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al…
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…
Castell del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà Guissona, el…
Castell de l’Atmella (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Torre del castell, molt malmesa en la part superior, única part conservada de l’antiga fortalesa EFS En el punt més alt de la població de l’Ametlla de Segarra es localitzen, vora el modern dipòsit d’aigua, les ruïnes del castell de l’Ametlla, del qual se conserva només una gran torre que destaca per sobre de les cases que s’estenen pel pendent meridional situat al peu de l’antiga fortalesa Mapa 34-15 390 Situació 31TCG534044 L’Ametlla es troba a uns 20 km de Cervera en direcció sud S’hi accedeix per la carretera que uneix Cervera i Rocafort de Queralt Venint de Cervera, superat…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els…
L’Escanyapobres
Literatura catalana
Novel·la curta de Narcís Oller, emmarcada entre el positivisme i els plantejaments morals, premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1884, publicada a l’anuari corresponent i immediatament en volum.
El subtítol, Estudi d’una passió , indica la seva voluntat cientifista i psicològica La imatge i l’actuació d’un usurer, que reinterpreta la figura literària de l’avar, projecta imaginativament, a través d’una síntesi històrica crítica, l’evolució i els efectes del capitalisme en la societat rural catalana a les acaballes de la Revolució Industrial L’avarícia del personatge —l’acumulació perversa i la immobilització dels diners— representa l’extrem patològic de l’individualisme burgès El contingut sociològic es fa evident en l’exactitud històrica caiguda de l’Antic Règim simbolitzada en el…
Els afloraments tardihercinians de la Serralada Costanera catalana i del País Valencià
A la Serralada Costanera catalana, entre les fàcies buntsandstein —que localment podrien haver començat a dipositar-se durant el Permià terminal— i els materials hercinians hi ha, en alguns llocs, uns dipòsits poc potents —no presenten gruixos superiors als 15 m— que, en una primera aproximació, es poden atribuir al Permià superior i, per tant, correlacionar amb la unitat Roja Superior definida als Pirineus Del Priorat cap al S s’incrementa la potència d’aquests materials i els terrenys rojos situats per sota del Buntsandstein superen, al País Valencià, el centenar de metres…