Resultats de la cerca

Situació Mur septentrional d’aquesta fortalesa, situada sobre el turó que domina la població des del nord-oest ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són al turó que domina la població des del nord-oest Mapa 31-13 326 Situació 31TBG893384 Actualment, des del poble, una pista de fort pendent permet pujar per la banda est gairebé fins al cim Albelda és 3 km a llevant de Tamarit de Llitera JRG-JRoM Història Albelda fou ocupat i organitzat pels musulmans, tal com ho indica clarament el topònim tanmateix, les fonts aràbigues només aporten un breu esment d’al-Rāzī, el qual consigna que el…

La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de poblament, atorgada pel mestre provincial…

Situació Basament del mur de l’extrem oest del recinte del castell ECSA - J Bolòs Aquest castell era situat al cim d’una muntanya que acaba amb un planell i que té una altitud de 813 m S’emplaçava a l’oest del pla de Güel i al sud-est de la casa del Castell Des d’aquest indret hi ha una bona perspectiva sobre la vall de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG932803 De la carretera que va de Llaguarres cap a la Pobla de Roda surt a mà esquerra la pista de terra que porta a Güel Cal passar de llarg el veïnat on hi ha l’església i arribar al mas del Castell on hi ha una cruïlla de camins…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del sud-oest, amb el mur de migjorn, ben aparellat, en el qual s’obre la porta d’entrada a l’edifici R Viladés Mig perduda entre brossa i matolls, gairebé dalt el cim d’un serrat, en ple pendent i voltada de solitud, enfront de la serralada de Gisclareny i prop de les estribacions del Cadí, es troba l’església que, al seu millor temps, devia ésser una petita joia del nostre romànic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 X 97,0 — Y 82,3 31 TCG 970823 Per…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, pel costat de llevant R Viladés L’església de Sant Climent, tal com diu el topònim, es trobava dintre el recinte del castell, a l’actual mas del Castell, situat prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga Poc abans del quilòmetre 34 i a mà dreta hom trobarà un trencall que va a can Font i al Castell amb uns…

Situació L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera El seu entorn és desolat i abrupte Un paisatge típicament muntanyenc La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,5 — y 81,5 31 TDG 215815 Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim…

Situació Situat en el punt de contacte entre el Berguedà i el Ripollès, el municipi de Borredà es troba a la zona dels darrers contraforts dels Prepirineus L’edifici de Santa Maria es troba a la plaça del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 16,8 — y 65,5 31 TDG 168655 Per arribar a Borredà, cal agafar des de Berga la carretera que surt vers Vilada i es dirigeix a Ripoll JVV Història Santa Maria de Borredà fou des dels seus orígens església parroquial, dins el territori de l’històric comtat de…

L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…

El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès Olius , Gràfiques Molins, Berga…

La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…