Resultats de la cerca

Entre el 1808 i el 1814, les illes Balears i les Pitiüses van ser dels pocs territoris metropolitans de la monarquia espanyola que no es van veure en cap moment ocupats per les tropes napoleòniques, ni convertits en escenari del conflicte armat que aquella ocupació va generar Seria un error, però, pensar que en van quedar al marge L’efervescència viscuda durant aquells anys a l’illa de Mallorca, i particularment la commoció que es va produir a Palma, en són la millor prova L’arribada de refugiats i de presoners, la vinculació de l’illa a les necessitats de sosteniment de la guerra i,…

Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…

És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot i que…

Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i Fabre, Frederic-Pau Verrié i Josep Romeu El 1942 assistí a les…

Situació Façana principal, sud-est, de l’edifici, on hi ha oberta la porta J Bolòs Casa forta o castell situat uns centenars de metres més avall de l’església de Sant Andreu del Coll, al vessant de la muntanya, a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel del Mont, al costat del coll que donà el nom a l’església i al castell Des de la fortificació, situada sobre uns camps, hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG552722 Si seguim la carretera que va d’Olot a Ripoll, després dels primers revolts, passat el quilòmetre 88 antic quilòmetre 57, surt a mà…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…

Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port…

El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…

Josep Corominas, el Sec Josep Corominas i Umbert 1787-1874 MCorominas, SA 150 años de una empresa 1820-1970 Josep Corominas, el Sec, crearà una de les indústries llaneres més importants de Sabadell, que serà continuada pels seus fills Joan Baptista i Zenon i pel seu gendre Antoni Salas Josep Corominas i Umbert va néixer el 1797 a Sabadell El seu pare era paraire i ell un fadristern, fill d’un segon matrimoni La família procedia de Mura, un poble del Bages, sota la muntanya de Sant Llorenç, però estaven installats a Sabadell des de la primera meitat del segle XVIII, com a mínim Consta que,…

Situació i presentació L’actual terme municipal de la Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i de la Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional de la Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat de la Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del Pallars Sobirà d’Espot, Sort i Baix Pallars, al S amb el municipi de Senterada i a l’W amb l’enclavament de Larén Senterada, el municipi de Sarroca de Bellera i el terme de la Vall de Boí Alta…