Resultats de la cerca
Es mostren 1593 resultats
Sant Bartomeu de Covildases (Vidrà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Bartomeu de Covildases des del costat de tramuntana M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu de Covildases es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, al peu del puig de Cubell, vora el Puigsacalm, a uns 1 150 m d’altitud i a uns 200 m del mas de Sant Bartomeu Mapa 294M781 Situació 31TDG473639 Per arribar-hi cal agafar la pista que surt de Vidrà vers Siuret després d’1,50 km hom trobarà un trencall a mà dreta, el qual continua en sentit contrari, és a dir, vers migjorn, tot fent costat al curs del riu Ges al cap d…
Sant Pere de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible des del camí…
Sant Nicolau de Freixe o del Tretzè (Piera)
Art romànic
Situació Interior de l’església després de les restauracions efectuades l’any 1967 ECSA - M Raurich Aquesta capella, conjuntament amb les restes d’una torre annexionada a l’angle oest de l’església, és encimbellada dalt d’un turó proper a Can Freixe ara masia Capell, a la riba esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badore, al sector meridional del terme Mapa 35-15419 Situació 31TCF949932 S’hi pot anar des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc Just al quilòmetre 7, 7, a mà dreta hi ha el trencall que, amb poc més de mig quilòmetre, mena al mas Freixe, prop…
Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d’Aguilera (Castellolí)
Art romànic
Situació Absis, ornat amb lesenes i arcuacions llombardes, d’aquesta tradicional sufragània de Castellolí ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, a l’entorn de la qual s’escampen un reduït nombre de cases, s’erigeix dalt d’un serradet vorer al torrent de can Jorba, dins la vall de Sant Feliu, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14391 Situació 31TCG903068 Hom hi accedeix per una pista que arrenca del quilòmetre 564 de la carretera N-II tram antic Cal demanar la clau a la casa que hi ha poc abans d’arribar a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme…
Sant Bartomeu (el Torricó)
Art romànic
Situació Vista del costat nord-est, la part més genuïna de l’edifici, que conté la porta primitiva i la que es va obrir més tard a l’absis de llevant ECSA - JA Adell Singular església, formada aparentment per dos absis enfrontats, bé que de distinta època ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Bartomeu es dreça al sud-oest del poble del Torricó, als afores de la vila i vora la carretera local que du a la Melusa, per on passa la N-240 de Lleida a Osca i la línia de ferrocarril Mapa 31-14 358 Situació 31TBG841306 S’hi accedeix per una pista, en uns 2 km, que surt a ponent del Torricó JBP-JAA Història…
Sant Julià de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Carles JAA Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Història L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències una d’elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capellà de l’església de Castlis és esmentat els…
Santa Cecília de Senet (Vilaller)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Senet, d’estructura romànica malgrat el seu exterior, molt modificat ECSA - MÀ Font Aquesta església és la parroquial del poble de Senet, població situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que es troba damunt del con de dejecció del barranc de Senet L’església, amb el cementiri, és a la part alta del nucli Mapa 32-9 180 Situació 31TCH157144 Entre els km 144 i 145 de la N-230 surt a mà dreta la carretera que es dirigeix a Senet A l’església s’hi arriba des de la plaça, per un carreró estret i costerut Podeu demanar la clau a la…
Sant Martí de Víllec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Sector ponentí de l’església, amb la porta d’entrada i l’ample campanar d’espadanya convertit en torre, amb una coberta de dos vessants ECSA - Rambol Aquesta església és al poble de Víllec, en una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de Bastanist Mapa 35-10 216 Situació 31TCG911879 A Martinet cal prendre la carretera local que va a Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist Víllec…
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
Els constructors i els promotors d'esglésies i castells
Art romànic
Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina