Resultats de la cerca

En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí

Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…

Aquesta ermita és de molt difícil localització pel fet d’haverse construït aprofitant una balma del vessant meridional de la serra de Sant Miquel que l’amaga d’una primera visualització llunyana La història de l’ermita de Sant Cap és força confusa, ja que el seu origen està més basat en la tradició que en un registre documental fiable Sembla que hem d’identificar el que actualment es coneix a la rodalia com l’ermita del Sant Cap amb l’emplaçament originari del monestir de Bellpuig de les Avellanes, conegut com a “Bellpuig el Vell”, malgrat que no s’hagin conservat més restes que…

Situació L’antiga església parroquial de Purroi és situada a la part alta del poble vell de Purroi, pràcticament abandonat, emplaçat a llevant del barranc del Molí, que forma límit amb Pilzà Mapa 31-12 288 Situació 31TBG901596 Purroi es troba a uns 7 km de la carretera N-230 que de Benavarri es dirigeix a Lleida Un cop a Purroi, un camí que s’enfila per la costa permet arribar amb automòbil fins al nucli vell JAA-JBP Història L’església parroquial de Purroi formà part d’un enclavament que fins el 1956 tingué el bisbat d’Urgell dins el de Roda-Lleida Lògicament, la…

Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et…

Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou Israel A partir…

La Farga de Bebiè Barcelona Artística e Industrial , 1919 El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment Després hi hagué un molí i es continuà dient farga La installació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular La tradició és precisament això mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment La…

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…