Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
mononucleòtid
Bioquímica
Fosfat d’un nucleòsid.
És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre és la 2´-desoxi- d -ribosa, i n'hi ha…
triòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques, cristal·lines, de densitat 5,67, que es fonen a 655 °C.
Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels…
electrocromatografia
Química
Tècnica analítica de separació basada en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador.
Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics, àcids…
carbonilat metàl·lic
Química
Ió derivat d’un carbonil metàl·lic.
Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa,…
sabor àcid
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor…
agent solubilitzant
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat (solubilització).
En general, els agents solubilitzants actuen mitjançant la formació de micelles Així, mentre que el laurat potàssic solubilitza hidrocarburs en l’aigua, el dinonilnaftalensulfonat de zinc solubilitza aigua en hidrocarburs en tots dos casos opera el mateix mecanisme, amb l’única diferència de l’orientació del grup polar de l’agent solubilitzant cap a l’exterior o l’interior, respectivament, de la micella Des d’un punt de vista químic, els agents solubilitzants són sals metàlliques d’àcids orgànics de pes molecular elevat D’altra banda, hi ha agents solubilitzants no iònics, entre els quals cal…
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…
humificació
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica en complexos húmics col·loidals (àcids fúlvics, àcids húmics, humina, etc.).
tipificació
Medicina
Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.
La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’empren marcadors…
teixit adipós
Biologia
Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
És constituït per cèllules voluminoses molt especialitzades adipòcit que emmagatzemen en el seu interior àcids grassos sota la forma de triglicèrids, els quals se sintetitzen a partir de sucres, aminoàcids o lactat Així, el teixit adipós representa una reserva energètica lipídica molt important, que l’organisme consumeix quan en té necessitat mitjançant la hidròlisi dels triglicèrids Una part dels àcids grassos alliberats es transporta als diversos teixits corporals, i una altra es transforma en cossos cetònics, utilitzables pel cervell El teixit adipós acompleix també funcions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina