Resultats de la cerca

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644

Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg,…

Presenta l’originalitat d’un argument que es desenvolupa en el món otomà, a partir d’uns esdeveniments i personatges històrics reals Culminada en la batalla de Kosovo Polje  de l’any 1389, en disset capítols narra les aventures del seu protagonista, Jacob Xalabín, primogènit del soldà de Turquia Murat I, que ha de fugir de la cort del seu pare per les falses acusacions d’una madrastra que el requereix d’amors, iniciant un periple cavalleresc pels emirats occidentals i meridionals de l’Àsia Menor que el portarà a trobar l’amor i l’aventura Un cop tornat a prop del seu pare, és assassinat a…

Vida i obra Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern local de Girona durant els segles XIV i XV Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 i sobreposat d’obres el 1431 També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433 La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en…

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i…

Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la…

Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució…

Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…