Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Restes de l’Olivet d’en Massanet (Albons)
Art romànic
Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest lloc devien…
Ruïnes de construccions del Castell del Moro (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues…
Santa Maria de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Els orígens d’aquesta església es troben al final del segle XII L’any 1196 s’autoritzà la construcció de la capella de Santa Maria de Vilarnau que tingué el patrocini d’Arnau de Çableda i Anglesa, la seva muller, senyors del lloc Aquest matrimoni cedí a l’altar i la capella de Santa Maria una sèrie de cases que eren de la casa forta de Vilarnau, prop de la porta forana, tres quarteres de vinya, el mas de Calevines , la meitat del delme de tot el terme de Vilarnau i dels molins de Vilarnau, un farraginal, un hort i d’altres drets i terres S’establí també que un sacerdot residís a la casa de…
Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària

Entitat científica especialitzada en genealogia i altres disciplines afins.
Fou creada a Barcelona el 30 de juliol de 1983 amb els objectius d’estudiar, investigar i promoure, amb criteri científic i rigor històric i metodològic, la genealogia, l’heràldica i altres disciplines afins Inicialment amb el nom de Societat de Genealogia, Heràldica i Sigillografia , anà afegint noves disciplines, com ara la vexillologia 1991 i la nobiliària 2003 El seu fundador i primer president fins el 2007 fou Armand de Fluvià i Escorsa, succeït breument per Ramon Rovira i Tobella Des del mateix 2007, n’és president Juanjo Cortés i García Al llarg de la seva trajectòria, ha canviat de…
La Devesa de Campoamor
El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…
La serra Grossa
La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus en la imatge una brolla colonitzada per pins joves Josep R Nebot La serra Grossa 25, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per…
Hospital i capella de la Trinitat de Finestrelles (Barcelona)
Art romànic
El coll de Finestrelles constituïa el límit nord-occidental del terme parroquial de Sant Andreu de Palomar, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola Però aquest paratge era també l’extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, lloc per on tenia entrada el camí que, procedent del Pirineu, travessava tot el pla de Barcelona en direcció al Penedès Lloc, per tant, on els consellers de la ciutat van obtenir, d’ençà del segle XIV, llicència reial per a erigir les famoses forques de pedra, símbol de la jurisdicció criminal Avui encara podem anar al “Pla de les…
semis prim
Indústria tèxtil
Teixit de cotó cru lleugerament carregat en el paratge, amb lligat de plana, emprat en la confecció de roba blanca ordinària.
parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C-Moià
Àrea humida de l’Alt Empordà declarada paratge d’interès natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983.
Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries
Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer
El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina