Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163 Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa Maria de…
Sant Joan Baptista del Catllar
Art romànic
L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…
Roger de Lloria

Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona
© Lluís Prats
Història
Cavaller i almirall.
Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…
Ramon de Penyafort
Historiografia catalana
Eclesiàstic i canonista.
Vida i obra Era fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina Format, molt probablement, a redós de la catedral de Barcelona, l’any 1204 en fou clergue i scriptor El 1218 anà a la Universitat de Bolonya, on estudià cànons i exercí també el professorat fins el 1222 Escriví una Summa Iuris Canonici , redactada, sembla, entre el 1218 i el 1221 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu Renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde dels frares predicadors, fundat per sant Domènec, orde que havia conegut a Bolonya Seguiren uns…
Castell de Torlanda (Conesa)
Art romànic
Situació Base de la torre que centrava aquest arruïnat castell ECSA - J Bolòs De l’antic castell de Torlanda resta avui dia només una torre, la qual és situada entremig d’unes cases d’època moderna construïdes al cim d’un serrat al sud del poble de Conesa Des d’aquest indret de Torlanda hi ha una bona panoràmica sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-15-390 Situació 31TCF969576 Si anem de Rocafort de Queralt cap a Conesa, a poc menys de 3 km de la primera població, surt una pista que porta fins a tocar del veïnat de Torlanda JBM Història El castell de Torlanda, a redós del qual es…
Santa Maria Magdalena de Veda o de Vesa (Sureda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen avui els vestigis encara notables d’aquesta església ECSA - J Gary Les ruïnes d’aquesta església es troben vers l’extrem meridional del terme de Sureda, a l’esquerra del còrrec de la Tanyareda i enlairades damunt la fonda vall de la ribera de la Font de l’Orri Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 8,4” N - Long 2° 58’ 19,8” E El millor accés, actualment, és des de la carretera N-9, agafant el camí que per Sant Martí d’Albera puja vers el coll de l’Ullat Des d’aquest coll cal continuar i agafar, a l’esquerra, el camí de terra que va a Sureda Un cop passat el còrrec…
Sant Salvador de Can Peixau (Badalona)
Art romànic
Situació Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà Història La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que…
Molí de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquest molí, restaurat de manera fantasiosa ECSA-J Bolòs Molí situat a les planes que hi ha a l’oest del terme de Sant Martí de Riucorb, al centre de la partida de terres de la Sinoga, al costat de la Séquia Molinar, que treu les aigües del Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG353046 Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar la pista que porta cap a Sant Roc i cap al molí de la Torre El molí de la Sinoga és uns 500 m més cap al nord-oest JBM Història El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon…
Els banquers Descaus i Olivella
Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina