Resultats de la cerca

Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes…

Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses Alguns noms –lligats…

Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…

Filla d’ Aureli Capmany  i neta de Sebastià Farnés Estudià a l’Institut-Escola i cursà estudis universitaris de filosofia Per dificultats econòmiques, es guanyà la vida com a talladora de vidre i es dedicà també a l’ensenyament Els anys quaranta participà en activitats culturals clandestines, i entrà en contacte amb el grup d’intellectuals de la revista Ariel  1946-51 Després d’un any com a directora d’un institut de secundària de Badalona 1951, en 1952-53 cursà estudis, becada per l’Institut Francès, a la Universitat de la Sorbona Inicià la seva trajectòria literària en la novella, gènere…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per…

Formació Fill de Josep Cervelló , s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment 1948-52 feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats , i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb JM Roma 1962 Estil i…

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…

Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…