Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Sanç Capdevila i Felip
Historiografia catalana
Arxiver i prevere.
Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…
Josep Antoni Salvà i Miquel
Medicina
Metge i farmacòleg.
Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973 ingressà a l'…
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
Alejandro Aravena Mori
Arquitectura
Arquitecte xilè.
Graduat per la Universidad Católica de Chile el 1992, un any abans havia participat en l’exposició internacional d’arquitectura de la Biennal de Venècia El 1993 estudià història i teoria de l’arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i gravat a l’Accademia di Belle Arti di Venezia L’any 1994 creà Alejandro Aravena Architects Fou professor visitant a la Universitat de Harvard 2000-05, on fundà l’estudi Elemental 2001, juntament amb l’enginyer Andrés Iacobelli La major part dels seus projectes estan localitzats al seu país natal, entre els quals sobresurten els…
José María López Piñero
Historiografia
Historiador.
Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …
El pensament polític, entre la llibertat i l’autoritat. 1931-1969
La crisi del 1929 va posar fi als aspectes positius de la Primera Globalització I, va obrir el pas a les polítiques autoritàries, basades en l’ús de la violència, la destrucció dels processos democràtics, el populisme i la manipulació dels nous mitjans elèctrics de comunicació de massa megafonia, radiofonia, cinema La forma ‘dictadura’, o direcció politicomilitar, es va estendre a Europa i fora d’Europa Entre el 1936 i el 1945, una guerra europea, mediterrània, i també asiàtica va canviar totes les coordenades Per exemple, al món català, va significar la destrucció, la mort, l’…
Hondures 2016
Estat
Berta Zúñiga Cáceres, filla de l’activista hondurenya assassinada Berta Cáceres, en una manifestació a Washington DC, en memòria de la seva mare 5 d’abril de 2016 © Keith Lane / Oxfam America En la perspectiva electoral del 2017, el grup polític que dóna suport al president Hernández, el Partit Nacional, va iniciar un procés per a promoure un referèndum per a fer una reforma constitucional que permetés la reelecció presidencial per un terme consecutiu El tema va provocar la reacció de l’oposició, i en especial va ser molt discutit pel Partit Liberal de l’expresident Zelaya, però el…
Eliseu Climent i Corberà

Eliseu Climent i Corberà
© Jordi Play - El Temps
Disseny i arts gràfiques
Edició
Activista cultural i editor.
Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre 1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…
,
Ricard Fornesa i Ribó

Ricard Fornesa
Universitat de Barcelona
Economia
Empresari i financer.
Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1955, durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona El 1979 fou elegit president d’ Aigües de Barcelona, Societat General d’ –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006 El 1990 i després de la fusió de la Caixa de Pensions…
Patronat Francesc Eiximenis (PFE)
Historiografia catalana
Organisme autònom local format per l’agrupació de centres i instituts d’estudis de les comarques de Girona.
Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina