Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…
,
moixera de guilla

Moixera de guilla
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles imparipinnades, de flors blanques, aplegades en inflorescències corimboses, i de fruits pomacis vermells.
Es fa en boscs, als Pirineus i al Montseny, entre 1400 a 2600 m d’altitud El fruit en estat fresc és amarg però molt sovint se’n fa melmelades molt apreciades Detall d’una moixera de guilla © Xevi Varela
baixant d’escombraries
Conducte al qual s’aboquen des de l’interior d’un edifici les bosses d’escombraries amb matèria orgànica, les quals són aplegades automàticament en un dipòsit abans d’ésser tractades.
jacint

Jacint
Ursula Deja / Fotolia.com
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles amples i de flors blanques o diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.
És planta jardinera molt comuna i estimada
herba pucera

Herba pucera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les plantaginàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, pubescent i glandulosa, de fulles linears i de flors diminutes aplegades en glomèruls ovoides i pedunculats.
Prospera en terrenys sorrencs i pedregosos Les llavors són laxants i emollients
herba de Sant Jordi

Flors de l’herba de Sant Jordi
© Pancrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades acuminades i glauques, i de flors roses o blanques, aplegades en corimbes.
Creix en roques i en murs Gaudeix de propietats antiespasmòdiques
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…
fenc bord
Botànica
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols linears i amb flors rosades aplegades en glomèruls terminals.
Creix en erms, herbeis i vores de camins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina