Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
Castell d’Orcau (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’antic castell d’ Orcallo , identificat sovint amb Orcau de Pallars i fins i tot amb el d’Urgell, en realitat, es localitzaria entre Eroles i Queixigar, probablement vigilant la confluència del barranc de Sant Esteve o de Ceguer amb l’Isàvena La seva primera referència data del 1011, en què Radolf es lliurà al cenobi d’Alaó amb una casa in castro Orcall , un cup i una vinya als Sonalins, i terres a Gavet, al grau d’Orcau i al coll de Basturs a més aportà una mula i un ase valorats en cent vint sous L’any 1071 Ramon, la seva dona Ermetrut i llur fill Ramon donaren al bisbe Salomó…
La serra de Corbera i la vall de la Murta
Brolles que cobreixen el vessant obac de la serra de Corbera Rafael Paulo La serra de Corbera i la vall de la Murta 21, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt de la Creu En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls la Murta i la Casella Per tot el seu perímetre, els horts de tarongers, sovint transformacions recents, ascendeixen pels vessants fins a posar-se en contacte amb les pinedes, moltes de les quals…
hipobòscids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels braquícers, que comprèn la mosca d’ase i la mosca del colom.
guitza
Acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase, un mul, etc.
Teulada
Teulada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector litoral del prebètic intern valencià, al S del promontori de la Nau.
És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el 1900 amb 3 347…
cavallet
Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d’ase, usada per a tenir-hi selles, posar-hi troques a assecar, etc.
L’aprofitament dels recursos animals als deserts i subdeserts càlids
L’explotació de la fauna autòctona Encara que constitueix potencialment un recurs considerable, la fauna de grans mamífers i ocells, delmada en el transcurs de la primera meitat del segle XX, no té actualment més que una importància econòmica secundària als subdeserts de l’Àfrica septentrional, al Sàhara, al Sahel i als deserts i els subdeserts de l’Àsia sud-occidental Per contra, algunes espècies dels deserts càlids han conegut un procés de domesticació extremament exitós entre els animals domèstics més importants criats pels humans n’hi ha dos que són originaris dels deserts càlids, l’ase…
compostes

Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
ferradura
Oficis manuals
Peça de ferro, en forma d’arc, que es clava a la peülla d’un cavall, un ase, un mul, per protegir-la.
Tradicionalment sobre les ferradures hi ha la creença que porten bona sort, i s’han utilitzat com a talismà
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina