Resultats de la cerca

Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan…

Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772,  1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías,  1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria…

El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició…

La vila de Rasquera és situada damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó Del seu antic castell medieval, del qual no resta cap vestigi, hi ha una primera referència l’any 1153 quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà als templers el castell de Miravet amb tots els seus termes, dins els quals es trobava la fortalesa de Rasquera A partir, doncs, d’aquell moment, l’indret formà part de la comanda templera de Miravet De l’església parroquial de Rasquera no s’han localitzat fins ara referències d’època medieval, però és versemblant suposar que la feren bastir els…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques…

Vida Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou mestre de capella del monestir de La Encarnación de Madrid, probablement per substituir-hi Pedro Rodrigo Competí per la mateixa plaça a l’església del Pi de Barcelona 1750 i quedà en el segon lloc en les oposicions a mestre de capella de la catedral de Toledo 1763 El 1765 presentà al concurs del Catch Club de Londres un cànon a tres veus titulat Beatus Vir , que hi guanyà un premi de 1 000 guinees i una medalla d’or Aquesta obra, que s’ha conservat, es va publicar a la Four Collection of Catches, Canons and Gleesinscribed to the noblemen and…

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a Barcelona Aquí dugué a…

Situació Interior de l’església de Sant Joan Baptista de Vilademuls, amb íabsis refet sobre el basament i amb les antigues pedres romàniques J Moner L’església parroquial de Sant Joan agrupa al seu en torn el poble de Vilademuls, cap del municipi homònim que és situat al nord-est de la comarca Mapa L39-12296 Situació 31TDG908654 JMC-JRM Història L’església de “ Sancti Johannis de Villa de muls ” va ésser donada a la seu de Girona el 16 de gener de l’any 1053 per Ramon Arnau i Eliarda, senyors de Vilademuls, que segurament l’havien erigit, ja que es trobava envoltada per la…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la…

El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri