Resultats de la cerca

Les primeres obres que hom li coneix són exlibris A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi Moltes de les seves obres capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc foren realitzades sobre dissenys de F Galí A finals de la…

Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de textura clara…

Fou organista de la capella reial des del 1775, i el 1805 ocupà -en el mateix centre- el càrrec de primer organista com a successor de José Lidón A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven obres per a orgue, majoritàriament per a les funcions litúrgiques, que són versos, falsos bordons, sonates, caprichos i fugues, en un estil a cavall del Classicisme vienès i l' stile antico Les sonates de diversos moviments d’estil clàssic i les variacions de melodies hispàniques constitueixen les obres conservades per a clavicèmbal L’esmentada biblioteca conserva també el seu tractat…

Publicada inicialment amb el nom de L’Infantil pel seminari de Solsona amb l’aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón , en fou el primer director Climent Forner Des del 1963 agafà nou impuls i, radicada a Barcelona, fou dirigida durant molts anys pels germans Manuel i Miquel Àngel Sayrach Publica còmics, contes, notes històriques, etc, per a infants Entre els dibuixants que hi collaboraren hom pot esmentar Picanyol , Rué, Ivà , Perich , Clavé , Asensio , Boada, etc Publica també historietes estrangeres L’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de…

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors…

Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment la de…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves com Josep…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal  i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els aplecs poètics…