Resultats de la cerca

Les catàstrofes naturals, algunes vinculades al canvi climàtic, van continuar afectant durament Austràlia Van proliferar els incendis estivals, les sequeres i les greus inundacions Especialment destacables van ser les inundacions que al gener van afectar els estats de Queensland, Victòria i Nova Galles del Sud, considerada la catàstrofe ambiental més destructiva dels darrers cent anys Aquestes van ser fruit de les pluges torrencials contínues des del mes de desembre, que van desbordar els rius de la zona i van negar 40 nuclis urbans, entre els quals la tercera ciutat del país, Brisbane, amb…

Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…

Situació Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada ECSA - A Roura Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu N-260 i el riu Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG043935 Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est Després d’uns 600 m s’arriba al temple RMAE Història Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana Quadres era considerada als segles…

Situació Vista de l’església, que conserva d’època romànica la capçalera amb l’absis i el mur de ponent ECSA - A Roura Aquesta església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, centra el petit poble de Dorres Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 10” N - Long 1° 56’ 28” E Dorres és a uns 8 km de la Guingueta d’Ix Des d’aquest poble s’ha d’arribar a Ur i anar fins a Vilanova de les Escaldes, d’on surt una carretera local que hi porta RMAE Història El primer esment de Dorres és de l’any 891, en què el comte de Rosselló Miró I i el bisbe Riculf d’Elna, marmessors del seu germà, Sunifred, per…

En molts centres sanitaris se segueix la norma de collocar l’infant sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, per tal que el pas de l’interior de l’úter a l’ambient exterior no sigui massa brusc, ja que d’aquesta manera l’infant pot continuar sentint la calor del cos de la mare i els batecs del seu cor Durant l’estada a la clínica, les estones que el nadó és a l’habitació s’han d’aprofitar principalment per a fer les primeres mamades i establir vincles afectius entre l’infant i la mare, la qual cosa només és possible en un ambient íntim i tranquil Per tant, cal fer…

És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…

De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el cèlebre…

Cartell de la Unió de Pagesos, sd FCG-AHCONC La pagesia esdevingué una classe gairebé incòmoda per a la política tecnocràtica del règim, notablement orientada al desenvolupament industrial Els canvis socials que es produïren durant aquest període afectaren de forma especialment intensa la pagesia i es van traduir en una forta reducció de la població agrària activa, la qual cosa va fer que alguns declaressin la fi històrica del camperolat Al llarg d’aquest període, es va donar un canvi profund en el que havien estat les reivindicacions pageses des de final del segle passat fins a la fi de la…

Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la societat i,…

Apartir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, bona part de les societats democràtiques han participat en tota una sèrie de debats intellectuals entorn dels drets de les minories culturals i nacionals en les democràcies liberals, de la seva presència i participació en les institucions i en els processos de decisió política, del seu grau d’autogovern, de l’ús de símbols religiosos i de formes de vestir en l’esfera pública escoles, administració, etc Aquests debats han estat associats a realitats tan diferents com les minories nacionals, les poblacions immigrades, les collectivitats…