Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Sant Romà de Delfià (Rabós d’Empordà)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de llevant amb la capçalera a primer te e Aquest edifici és una continuació simple poss lement de la segona me at del segle XI J Bonell El lloc de Delfià és al sud-est del cap del seu municipi, el poble de Rabós d’Empordà El poblament de Delfià ha estat sempre majoritàri ent dispers Prop de la dita carretera només hi ha un grup reduït de cases, relativament poc antigues, disposades sense ordre Al sud-oest i a uns 300 m d’aquest veïnat és visible l’església romànica de Sant Romà de Delfià, a la part alta d’un serrat de poca elevació, un…
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 l’any 1987.
Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…
Sant Nicolau de Freixe o del Tretzè (Piera)
Art romànic
Situació Interior de l’església després de les restauracions efectuades l’any 1967 ECSA - M Raurich Aquesta capella, conjuntament amb les restes d’una torre annexionada a l’angle oest de l’església, és encimbellada dalt d’un turó proper a Can Freixe ara masia Capell, a la riba esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badore, al sector meridional del terme Mapa 35-15419 Situació 31TCF949932 S’hi pot anar des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc Just al quilòmetre 7, 7, a mà dreta hi ha el trencall que, amb poc més de mig quilòmetre, mena al mas Freixe, prop…
Els alocs al Maresme
La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…
Castell de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista de la torre, amb el mur de migjorn ben enderrocat Al costat de ponent, i a l’alçada del primer pis, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt E Pablo El castell de Peralta és situat al cim d’un pujol poc enlairat sobre les terres circumdants, uns pocs centenars de metres a migjorn de l’església de Santa Susanna Mapa 334M781 Situació 31TEG076449 Per anar-hi, si seguim la carretera que va de la Bisbal a Palafrugell, podem agafar la pista que porta a Santa Susanna de Peralta, indicada a la carretera, o bé podem anar una mica més enllà i, gairebé davant Sant Climent de…
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
Necròpoli de Rocabruna (Gavà)
Art romànic
Situació Restes humanes de la tomba i de la intervenció arqueològica del 1990 Corresponien a un home de 40 a 45 anys, amb una ferida de probable origen bèllic Museu de Gavà - P Izquierdo La necròpoli de Rocabruna és situada al vessant occidental del turó del mateix nom, prop de la carretera de Gavà a Begues i Avinyonet del Penedès, entre l’antiga església de Santa Magdalena del Sitjar avui de Santa Maria de Bruguers i el nucli urbà de Gavà Actualment l’àrea forma part de la Zona Residencial Nostra Senyora de Bruguers, i és tallada pel carrer de Can Mas Les poques tombes…
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina