Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat…

Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà per l’estudi de la literatura espanyola…

L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana…

Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al…

Situació Vista de l’absis, ornat amb lesenes i arcuacions i tres finestres simètriques V Angulo Sant Vicenç de Gualba, parròquia de Gualba de Dalt, és situada en el centre urbà d’aquest nucli del baix Montseny Mapa L38-14365 Situació 31TDG202587 L’accés a aquesta parròquia es pot fer a través d’una de les dues carreteres que des de la C-251 de Granollers a Girona, entre Sant Celoni i la Batllòria, porten a Gualba de Dalt VAG Història La primera referència documental de Gualba és del 984 i apareix com a confrontació del terme de Pertegàs El 1023 la comtessa Ermessenda…

Situació Vista per la banda del carrer de Sant Pau dels pocs elements romànics que resten de la primitiva església, aixecada sobre estructures d’època romana F Baltà L’església parroquial de Sant Boi és emplaçada a la part alta de la vila, sota el solar de l’antic castell, avui ocupat per un hotel La façana del temple bastida sobre l’obra romànica és la que dona al carrer de la Pau Mapa 36-16420 Situació 31TDF202778 Història La primera parròquia de la vila de Sant Boi va ser construïda al lloc de l’antiga cisterna o dipòsit romà que en els primers segles de l’Imperi proveïa d’…

Situació Una de les façanes de la casa fortificada J M Melció La construcció anomenada el Castell és situada poc més avall de l’església de Santa Maria de Segueró La part més antiga d’aquesta construcció sembla que és l’edifici de planta gairebé quadrada que hi ha a la part posterior, al seu angle nord-est Mapa 257M781 Situació 31TDG795767 Cal agafar, per anar-hi, una carretera de terra, que surt, a mà dreta, a l’entrada de Maià de Montcal i porta fins a Segueró Molt poc abans d’arribar-hi, hi ha, a mà dreta, la casa forta del Castell JBM Història L’any 1001, entre…

Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…

Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall…

Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…