Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
La vila medieval de Badalona
Art romànic
Històricament, és indubtable que el nucli medieval de Badalona fou una clara continuació de la Bètulo romana Però també tenim molts indicis que en fan suposar fins i tot la continuïtat urbanística L’arqueologia confirma la pervivència de la ciutat a través d’habitatges, magatzems i obradors que es construïren fins a l’alta edat mitjana aprofitant edificacions d’època imperial L’estat actual de les recerques arqueològiques no permet determinar amb exactitud l’àmbit d’aquell hàbitat alt-medieval Podem suposar, però, que les noves construccions, totes de poca envergadura i aprofitant elements…
Castell de la Torre de Claramunt
Art romànic
Una branca familiar dels Claramunt, iniciada en la persona de Guillem Bernat de Claramunt, en un moment indeterminat s’installà en una part del terme, on construïren una torre amb un terme territorial, el qual fou l’inici de l’actual municipi de la Torre de Claramunt El primer membre d’aquesta branca familiar fou Guillem Bernat de Claramunt, fill de Bernat Amat de Claramunt, que es troba actiu entre els anys 1060 i 1067 pel que fa al castell de Claramunt, només es coneix la donació que feu juntament amb el seu pare, l’any 1067, al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas situat al castell…
Castell de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)

Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana.
ECSA-J. Bolòs
Art romànic
Situació Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana ECSA-J Bolòs Les ruïnes de la torre del castell de Castellnou d’Ossó es troben al capdamunt d’un petit turó situat a la vora dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda al seu empar Mapa 33-14 360 Situació 31TCG459259 A Castellnou d’Ossó s’hi accedeix fàcilment des de Cervera per la carretera L-303 en direcció a Agramunt Un cop passat el poble d’Ossó de Sió, cal desviar-se per una via asfaltada a…
Castell de Vallverd (Sarral)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…
Castell de Cucunhan
Situació Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan ECSA - A Roura Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús Mapa 2447 Situació Lat 42° 51'09″ N - Long 2° 36′14″ E Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat JBM Història L’esment més antic del topònim Cucunhan és del…
Sant Miquel de Llotes
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, molt modificada per reformes tardanes ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble homònim, situat a la dreta de la ribera de Gimenell, en els primers contraforts dels Aspres Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 49,8” N - Long 2° 37’ 29,4” E Sant Miquel de Llotes és 3 km al sud d’Illa S’hi arriba per la carretera D-2, que parteix de la N-116 a l’altura d’Illa Història El lloc de Llotes era originàriament, i durant molt temps ho va continuar essent, una simple dependència de la villa d’Illa És el que es desprèn d’un diploma de Carles el…
Castell de Besalú
Art romànic
Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent o autònom Això no obstant, és molt probable que trobéssim un precedent d’aquest castell o oppidum dels segles carolingis en una època molt anterior D’acord amb…
Castell de Puigpardines (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruines del castell J Bolòs Castell o casa forta situada al vessant de la muntanya, als boscs del mas Toralles, més amunt de l’església de Puigpardines Des de l’edifici hom pot albirar una part de la plana d’en Bas, que s’estén al seu dessota Mapa 294M781 Situació 31TDG523659 Si hom ve d’Olot pot agafar a carretera de Sant Privat d’en Bas Abans d’arribar al Mallol, cal girar a mà esquerra i seguir la carretera que mena a Joanetes Aproximadament 1 km més enllà, hom pot agafar o bé la carretera que porta a l’església de Puigpardines o bé, una mica abans, el camí…
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina