Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Josep Pere Peyró i Cladera
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Estudià interpretació a Palma i a Barcelona 1984-90, ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior Ha fundat diverses companyies teatrals Morel Teatre 1985, Pere Peyró 1996 i La Invenció 2000 També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo 1988-91 i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és 1992 Escriví Yage Borsa del Centre Dramàtic 1993 i posteriorment estrenà La trobada 1994, Quan els paisatges de Cartier-Bresson …
,
Edgard Victor Achille Charles Varèse
Música
Compositor i director francès naturalitzat nord-americà.
Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…
Fertilitat d’importació
Els deserts i les més antigues cultures de la humanitat es troben de costat L’espècie humana s’originà a les sabanes tropicals de l’Àfrica oriental, i fou allí on els nostres avantpassats del Pliocè desenvoluparen un estil de vida particular i se separaren de la resta de primats superiors Però al llarg de l’evolució, els humans anaren ocupant els diferents biomes terrestres, l’un darrere l’altre, entre els quals el dels deserts Els grans rius que en solquen les valls i hi importen la fertilitat allòctona permeteren la florida d’aquelles civilitzacions de l’antigor Foren les grans…
clima mediterrani

Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut…
Bill Viola

Bill Viola
© Generalitat de Catalunya
Art
Artista nord-americà.
El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que representà els…
efímer | efímera
Geobotànica
Dit de les comunitats de teròfits que es desenvolupen en molt poc temps, com algunes plantes dels deserts o dels llits fluvials.
Welwitschia mirabilis
Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…
Orquestra Nacional de França
Música
Grup orquestral fundat el 1934 com a primera orquestra simfònica permanent de l’Estat francès.
Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical J Tate ocupà…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina