Resultats de la cerca

Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…

Definició L’ oxiürosi o enterobiasi és una parasitosi produïda per la presència del cuc anomenat Enterobius vermicularis en la llum intestinal, que especialment afecta els infants i que es manifesta bàsicament amb una coïssor anal intensa, sobretot de nit Causes L’ Enterobius vermicularis o oxiür és un helmint, és a dir, un cuc que no posseeix apèndixs articulats Es classifica dins del grup dels nematodes, perquè és de forma allargada i cilíndrica, i no és segmentat, i també perquè l’espècie inclou individus diferenciats de sexe femení i de sexe masculí Els cucs adults, de color blanc, tenen…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

Definició És anomenada úlcera pèptica una lesió circumscrita de tipus erosiu que es produeix a la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, el duodè, per l’acció corrosiva del suc gàstric que fisio-lògicament és destinat a la degradació dels aliments, però que, per diverses raons, en aquest cas penetra un determinat sector de la mucosa gàstrica o duodenal L’úlcera péptica, que es manifesta amb dolor i cremor a la part superior de l’abdomen, sol cicatritzar al cap d’uns quants dies o poques setmanes d’haver-se presentat Tanmateix, però, en una bona part dels casos…

Definició La urticària és una inflamació del derma i l’hipoderma, generalment d’origen allèrgic, caracteritzada per l’aparició sobtada de favasses, o favons, de color rosat i grandària diversa que provoquen coïssor Sovint, se’n presenta més d’una, cadascuna de les quals desapareix al cap de poques hores, però l’aparició de lesions noves que es disseminen per tot el cos pot continuar hores o bé dies, de vegades setmanes L’ edema angioneuròtic o angioedema és una variant de la urticària, que s’esdevé quan la inflamació afecta especialment l’hipoderma L’angioedema consisteix en una tumefacció…

Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe branquial, 20…

La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’amplada màxima, d’uns 3,5 cm, és a l’…

Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…

Aquesta família inclou bolets de mida i aspecte molt diversos, que tenen en comú les espores gairebé sempre anguloses d’aspecte poligonal o amb plecs longitudinals, que vistes en massa prenen un color rosat més o menys viu, de manera que les làmines també acaben presentant tonalitats rosades Comprèn moltes espècies de prats i de boscos, en general no micorrizògenes, no gaire ben conegudes al nostre país i, en general, d’identificació delicada Rhodocybe està representat al nostre territori per R gemina = R truncata 4-10 cm, i R nitellina 1,5-5 cm, que fan olor de farina i viuen en alzinars i…