Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Josep Enric Llebot i Rabagliati
Ecologia
Físic.
Llicenciat 1975 i doctor 1981 en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya DFVLR, els Estats Units Universitat de Califòrnia, Berkeley i el Canadà Universitat de Sherbrooke Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat 1991-93, des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals degà de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de…
Adolf Blanch i Cortada

Adolf Blanch i Cortada
© Fototeca.cat
Periodisme
Economia
Historiografia
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic, economista, historiador i periodista.
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…
, ,
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
Guillem Graell i Moles
Economia
Economista.
Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic.
Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…
,
Alba
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual fundada el 1985 i editada pel Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de diverses disciplines, tots ells fills de la comarca, entorn de la figura del professor Emili Casanova UV-Estudis…
Estudios de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació apareguda a Barcelona entre els anys 1951 i 1959 a càrrec de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…
Azorín

José Martínez Ruíz (Azorín)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Pseudònim de Josep Martínez i Ruiz, escriptor.
De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit sempre tingué — ho ha escrit — consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres El 1896 s’establí a Madrid, on esdevingué una de les primeres figures de l’anomenada Generació del 98, concepte que divulgà àmpliament S'obrí camí en el periodisme en diaris republicans — El País , El Progreso — i en revistes, com Arte Joven , Revista Nueva i Juventud Publicà molts articles i fullets, i s’acostà a l’anarquisme, però aviat fou un collaborador del torn polític de la…
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
música de Zagreb
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Zagreb.
Els documents musicals més antics que s’hi han trobat daten del segle XI Es tracta dels còdexs Sacramentarium Sanctae Margaretae , Benedictionale i Agenda Pontificalis El primer mestre de capella de la catedral documentat fou Pugrinus, esmentat el 1230 El primer orgue del qual es té coneixement fou installat el 1420, i el primer organista, el canonge Andreas 1488 A Zagreb també era actiu en aquell temps l’important teòric de la música Pavao Skalic 1534-75 Està constatada la presència de cantants a l’església de Sant Marc durant el segle XVII Ja al XVIII, l’església tenia cinc cantants, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina