Resultats de la cerca

Situació Antiga torre de guaita, avui mig arruïnada, situada dins el nucli urbà ECSA - J Bolòs Restes d’una guàrdia situada al nucli de la població del Vendrell Mapa 35-17447 Situació 31TCF769651 Seguint la carretera de Tarragona, havent deixat a l’esquerra l’estació de trens, unes travessies més enllà hom veu la torre, al cim d’un marge, en un carreró que hi ha a la dreta S’hi pot arribar fent una volta pel carrer següent i per darrere JBM Història Aquesta torre sembla que podria haver estat l’embrió del nucli del Vendrell, el qual s’esmenta suposadament per primera vegada el 1032, quan Mir…

Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota…

Escena de joglaria, monestir de Sant Cugat del Vallès, segle XII ECSA / Rambol En més d’una ocasió, les cançons d’amor dels trobadors van tenir ressò a les corts catalanes del final del segle XII Els mateixos temes es reprenien incansablement la irrupció de la primavera i l’entusiasme provocat pel bon temps, el goig de saber-se vinculat a la millor de les dames, l’elogi de les seves qualitats físiques i morals, l’opressió, el mal i la tortura que comportava aquesta amistat, la serenitat amb què se suportaven aquests patiments, el compromís de vassallatge envers la dama, els senyals d’amor que…

Treballadors d’una possessió mallorquina, sd AB El món rural mallorquí dels primers trenta anys del segle XX estava immergit en una etapa de grans transformacions en l’estructura de la propietat Aquestes transformacions es manifestaren en l’accés dels jornalers a la propietat i en la consolidació d’una classe pagesa de petits propietaris Els canvis ja s’havien iniciat a les darreres dècades del segle anterior El sistema general de venda de parcelles fou l’establiment a cens aquest consistia en el pagament d’una quantitat d’entrada, i la resta es…

Situació Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre ECSA - E Casas El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF114923 Història El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV Un precepte de…

J Tarradellas arribant a l’aeroport de Barcelona, 23-10-1977 EFE-AG Una irrupció insospitada Per a la gran majoria dels catalans i la resta d’espanyols, la irrupció del president exiliat fou una sorpresa El 27 de juny de 1977 a la tarda, un avió amb el president Tarradellas a bord aterrà a Madrid, on no havia estat des del mes d’agost del 1937 Feia quaranta anys El fet resultà sorprenent per a l’opinió pública i per a la major part de la classe política espanyola i, també, la catalana Però aquest no fou el primer contacte del govern amb…

La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…

La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren…

Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X Com a prova d’això, hom pot…

Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el…