Resultats de la cerca

El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició un xic…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i fou ell mateix…

Situació Vista del conjunt de la necròpoli des del costat de llevant JI Rodríguez A la part septentrional del terme municipal de la Sentiu de Sió es troba el Tossal de les Forques Aquesta elevació, ben visible des de la carretera C-1313, es caracteritza per tenir una llarga granja als seus peus al cim s’han localitzat les restes d’un poblat ibèric Uns pocs metres al nord-oest del Tossal de les Forques hi ha una formació rocosa allargada en direcció est-oest Un petit bosquet d’alzines creix entre l’aflorament de pedra arenosa que serví de base per a una necròpoli medieval Mapa 33-14360…

Situació Necròpoli situada al cim del turó de la Miranda, prop del poble d’Espiells Des d’aquest turó, acabat amb un petit planell, hi ha una bona panoràmica sobre la vall del riu Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF008891 Des de Sant Sadurní d’Anoia, cal agafar la carretera de Masquefa Abans d’arribar a Monistrol d’Anoia, cal girar a la dreta, cap a Can Catassús i Espiells Al costat del nucli del poble actual hi ha el turó de la Miranda L’església de Sant Benet resta més avall, a una certa distància JBM Història El lloc d’Espiells és documentat d’ençà de l’any 986, data en la qual la possessió…

Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…

En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs viatges, i…

En el document datat l’any 1094 en què el comte Artau II rep del comte de Pallars Jussà, Ramon V, els béns que amb anterioritat havien estat pactats entre Artau I i el mateix Ramon V, s’esmenta entre les viles de la Vall d’Àneu cedides la villam Ove , identificada amb l’actual Jou esment que es correspondria amb la primera menció d’aquesta població altmedieval La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’oficialat d’aquesta…

Situació Vista parcial de la necròpoli, amb una de les tombes en primer terme, coberta de vegetació ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli se situa al peu de les Roques de So Roig, les quals es troben al SE d’Alguaire i a uns 400 m de les Roques de Vimpèlec El seu emplaçament gairebé és al límit del municipi d’Alguaire amb el de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG015221 Necròpoli Es tracta d’un conjunt de sis tombes tipus banyera, excavades a la roca Molt probablement hi hauria encara més sepultures, però ha estat tallat el gres per extreure pedra també l’erosió ha originat la…

Situació Algunes de les sis tombes d’aquesta necròpoli, de planta rectangular i força malmeses, excavades a la pedra ECSA-J Bolòs Les tombes d’aquesta necròpoli són cavades en una roca situada a la vora del planell d’un tossal i al cim d’una petita coma o fondalada que s’estén a la riba dreta del Riu Corb Davant seu hi ha el poble de Maldà Mapa 33-15 389 Situació 31TCG364029 Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, cal fer 1, 5 km per la pista de terra que passa pel costat de Sant Roc i mena cap a la Sinoga Passant pel mig d’uns camps d’oliveres, situats a l’esquerra de la pista,…

Aquest terme designà primerament els sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per a referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga, que constitueixen una de les fonts de documentació estudiades pels arqueòlegs El ritual d’enterrar els morts segons sistemes o costums establerts, diferents en cada cultura, és documentat des del Paleolític, però és del Neolític ençà que hom disposa de restes abundants Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o collectius de grup o clan, segons les cultures i les èpoques Els…