Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
conductus
Música
Composició vocal dels segles XII al XV, gairebé sempre amb text religiós, primer monòdica i després polifònica.
Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb…
cuplet
Música
Cançó lleugera dividida en estrofes breus, sovint amb tornada, que hom canta amb la mateixa melodia.
El text, picaresc i satíric, té l’origen en les cançons medievals Amb la Revolució Francesa aquest gènere fou conreat i en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït ja pel cafè concert de l’època, fou conreat a la península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del s XIX fins als anys vint, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello, anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Als Països Catalans foren difoses, entre altres,…
Guillaume li Vinier
Música
Trobador francès.
Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé…
Perrin d’Agincourt
Música
Trouvère francès.
El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…
Llàtzer Ferrer
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en…
Escacs d’Amor
Literatura catalana
Debat poètic valencià del segle XV fet en col·laboració per Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar.
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al…
,
Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…
,
Jeannot de l’Escurel
Música
Compositor francès.
Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa…
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
cànon
Música
Composició poètica que, en el ritu bizantí, forma part de l’ofici del matí (órthos).
Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina