Resultats de la cerca

En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies

Situació Una vista des de llevant de l’exterior de l’església, els elements romànics de la qual resten esparsos per tot l’edifici, profundament transformats al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església, que és propera al mas Santmartí, s’aixeca en una zona planera desplegada a la banda oriental del terme, prop del territori d’Avinyó Long 1°55’47” - Lat 41°49’45” Des de Sallent, cal dirigir-se al cementiri, on hi ha una pista que s’inicia a mà dreta del fossar Tot just començada es bifurca en dos camins, dels quals cal seguir el de mà dreta que, amb un recorregut d’uns quatre…

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…

Probablement de vida amfíbia, eren de règim carnívor i visqueren durant el Triàsic

Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit

És conegut també amb el nom de nero ratllat

Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…

Situació Campanar de l’església, del segle XI, l’element romànic més vistent del conjunt ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Beranui és situada a la part alta del nucli vell de Beranui, enlairat a la riba esquerra de l’Isàvena, sota un esperó ponentí de la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG021935 Cal arribar al nucli modern de Beranui, al peu de la carretera que ressegueix l’Isàvena Una vegada al poble, cal agafar un brancal a la dreta que travessa el riu per l’antic pont de tradició romànica i puja al nucli antic Un poc més amunt s’ha construït…

El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…