Situació
Campanar de l’església, del segle XI, l’element romànic més vistent del conjunt.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Beranui és situada a la part alta del nucli vell de Beranui, enlairat a la riba esquerra de l’Isàvena, sota un esperó ponentí de la serra del Cis.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG021935.
Cal arribar al nucli modern de Beranui, al peu de la carretera que ressegueix l’Isàvena. Una vegada al poble, cal agafar un brancal a la dreta que travessa el riu per l’antic pont de tradició romànica i puja al nucli antic. Un poc més amunt s’ha construït un pont modern que permet el pas amb automòbil. (JBP)
Història
La referència més antiga del lloc de Beranui es troba en un document que cal datar l’any 871, segons creiem, on es fa esment del lloc de Biasques, a la vall de Veranoi, la qual cosa indica ja la importància de l’indret com a cap d’aquest sector de l’Isàvena. Una breu notícia, probablement de l’any 936, fa esment d’un tal Sunyer que, com a mandatari de Goldergot, donà al monestir de Santa Maria d’Ovarra un casal a Beranui.
A partir de la baixa edat mitjana l’església parroquial de Santa Eulàlia consta de la jurisdicció del priorat d’Ovarra, dins l’abadiat de Sant Victorià d’Assan, bé que tradicionalment les quartes de la rectoria referents als corders eren col·lectades per l’almoiner de Roda. El 1571 la parròquia de Beranui va ésser integrada dins el nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
Actualment, l’església de Santa Eulàlia és tancada i en estat de ruïna, amb la volta de canó esfondrada, fet que impedeix de precisar fins a quin punt les estructures són contemporànies del campanar de torre, que és l’element romànic més vistent de tot el conjunt.
Es tracta d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal. La porta, d’arc de mig punt amb guardapols motllurat, s’obre a la façana sud. A la façana nord hi ha dues finestres de doble esqueixada amb arc monolític, una de les quals és desplaçada i reaprofitada al mur nord de l’antiga rectoria que envolta l’església pels seus costats nord i oest.
L’estructura de l’església evoca exemples com la propera església de Sant Joan de Morens o les de Santa Maria d’Aler o Santa Magdalena de Lluçars, que presenten aquesta tipologia d’una nau amb absis poligonal, unit a la nau sense solució de continuïtat. Representen un tipus d’edifici de concepció ja gòtica, que en el cas de Morens o Beranui poden correspondre a reformes d’edificis altmedievals, en els quals, en època gòtica o de gòtic tardà, se substituí l’absis original.
L’element romànic més evident que es conserva de l’església romànica de Santa Eulàlia de Beranui és el campanar, una torre prismàtica, amb una deformació que la fa lleugerament troncopiramidal, adossada a la façana sud de l’església, presumiblement a prop de l’angle sud-est de la nau original.
La torre presenta un relleu als angles, format per lesenes angulars a les quatre façanes del campanar, que no es completa amb els motius llombards d’arcuacions en sèrie, ni en la divisió dels pisos, ni tan sols a la part superior de la torre, on la coberta, de lloses, recolza directament sobre els murs, sense cap mena de ràfec, tot configurant un acabament molt poc esvelt que trenca el ritme de proporcions que marquen els pisos inferiors.
Tot i la manca d’elements ornamentals que delimiten la composició de les façanes del campanar, aquestes s’estructuren en tres nivells. El més baix es compon d’una alta socolada cega, fins al nivell de cobertes de la nau, en la qual només hi ha una espitllera i una finestra quadrada més alta en les tres façanes lliures. Per sobre d’aquesta socolada hi ha un nivell amb una gran i alta finestra d’esqueixada recta a cada façana. A molt poca distància d’aquests grans finestrals hi ha un tercer nivell d’obertures, de proporcions molt baixes, i quasi unit per sota amb els finestrals esmentats del segon pis i per sobre amb el ràfec de la coberta. Aquestes obertures són formades a cada façana per una finestra geminada (la de la façana de llevant molt alterada), amb columna i capitell trapezoidal.
L’aparell del campanar és de carreuó irregular, disposat molt ordenadament.
Tant la seva construcció com la tipologia de les obertures permeten de situar el campanar de Beranui dins l’òrbita de les formes llombardes, però interpretades de manera molt peculiar i poc reeixida. Estem molt lluny de l’esveltesa i el rigor compositiu que caracteritzen els campanars de la propera vall de Boí, dels quals el de Beranui es pot considerar lleugerament anterior, construït dins el segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Yela, 1932, pàg. 88
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 138, pàg. 355 i doc. 143, pàg. 358
- Martín Duque, 1965, doc. 138, pàgs. 121-122, doc. 140, pàg. 123 i doc. 147, pàg. 131
- Boix, docs. 229, 248, 249, 253, 346’ i 485
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 118-120