Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
poliquistosi renal
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists als ronyons, que comprimeixen les estructures renals i que, a causa de la disminició del parènquima funcionant, pot originar una insuficiència renal.
Hom en diferencia dues formes La poliquistosi renal de tipus infantil , transmesa a través del mecanisme d’herència autosòmica recessiva, es produeix per una alteració genètica que determina un desenvolupament anòmal dels túbuls distals i dels conductes collectors, que es dilaten i constitueixen quists distribuïts per tot el ronyó afecta a un de cada 10000 nadons i, segons la proporció d’unitats funcionals alterades, es manifesta entre el moment del naixement i els sis mesos d’edat La poliquistosi renal de tipus adult , que es transmet pel mecanisme d’herència autosòmica dominant…
domesticació
Zoologia
Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.
Aquest procés és degut als interessos humans d’obtenir d’espècies salvatges aliment, servei, companyia, vestit, etc, i començà ja fa almenys onze mil anys hom ha trobat restes d’ovins d’aquest període en una cova al nord d’Iraq Les diferents races d’una espècie domèstica provenen sempre d’una espècie salvatge, la qual pot haver estat transformada en domèstica a diferents punts de la terra El procés de domesticació es caracteritza per la modificació de les condicions fisiològiques, per modificacions fenolipídiques i per modificació de la selecció per cria artificial Així es crea una evolució…
Sandra Díaz
Ecologia
Ecòloga argentina.
Graduada el 1984 i doctorada el 1989 per la Universidad Nacional de Córdoba Argentina, d’on des del 1994 és professora i investigadora superior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques CONICET i de l’Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal IMBIV És fundadora i presidenta de Nucli DiverSus, grup d’estudi interdisciplinari sobre la biodiversitat i la sostenibilitat, sobretot centrat a l’Amèrica Llatina i amb projecció global Una de les seves contribucions més destacades ha estat el desenvolupament de TRY, la base de dades comuna dels caràcters funcionals…
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
glossemàtica
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic inspirat per Hjelmslev i els seus col·laboradors Brøndal i Ulldall cap al 1931.
Fonamentat en els principis d’estructura i d’immanència posats en circulació per Saussure a través del Cours de linguistique générale 1916 i influït per l’escola lògica de Viena, el model glossemàtic concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals Sobre aquesta base es proposa de determinar l’estructura de cada llengua a partir de les modalitats funcionals de les invariants sense tenir en compte cap altre factor extern a la gramàtica com és ara la història o la psicologia dels parlants Estableix, per això, un doble pla de funcionament el…
gen
Biologia
Cadascuna de les unitats hereditàries elementals de funció fisiològica.
En la genètica clàssica, el gen també era considerat com a unitat d’encreuament i de mutació, però el desenvolupament de la genètica de microorganismes i de la genètica molecular ha demostrat que la mínima part del material genètic que pot mutar i recombinar-se no és el gen, sinó un parell de nucleòtids de l’ADN Fins l’any 1977 hom suposà que el funcionament dels gens era universal, és a dir, que el que s’observava en bacteris podia ésser generalitzable a tots els eucariotes A partir del 1977, les tècniques de l’enginyeria genètica posaren de manifest que, en molts punts, els gens dels…
Eugenio Coronado i Miralles
Química
Químic.
Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química…
Estudis radiològics del sistema endocrí
Patologia humana
Els estudis radiològics , és a dir, les exploracions amb raigs X, són útils per a diagnosticar diverses afeccions endocrines Una de les principals utilitats d’aquest tipus d’estudis és la detecció de tumors en la regió hipotàlamo-hipofisial, capaços de provocar alteracions endocrines molt variades Així, per exemple, hom sol recórrer a les radiografies de crani per tal d’advertir si hi ha modificacions en el contorn de la sella turca, la concavitat de l’os esfenoide a l’interior de la qual hi ha la hipòfisi Per tal de precisar amb exactitud l’existència d’un tumor en aquesta regió també és…
Claudi Alsina i Català

Claudi Alsina i Català (2024)
© Arxiu Família Alsina
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts EUA Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016 Publicà una cinquantena de llibres —tant monografies tècniques com de divulgació—, i centenars d’articles de recerca i d’educació, i impartí conferències arreu del món Entre d’altres,…
caràcter sexual
Biologia
Cadascuna de les característiques anatòmiques o funcionals, el conjunt de les quals defineix el sexe.
Cal distingir entre els caràcters sexuals primaris , constituïts per les gònades testicles en el mascle i ovaris en la femella, i els caràcters sexuals secundaris, els quals apareixen en els vertebrats en atènyer la maduresa sexual i estan sotmesos a influència hormonal i genètica En l’home aquests són incompletament desenvolupats durant la infància, maduren a la pubertat i persisteix llur funció fins a arribar a la menopausa en la dona i a l’andropausa en l’home Es diferencien en genitals penis o òrgan copulador, pròstata, etc, en el mascle, i úter, vagina, etc, en la femella i en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina