Resultats de la cerca

L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli

El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes

Preparada a base de faves de soia i aigua, es pot comercialitzar també afegint-hi altres ingredients, com per exemple calci, sucre i saboritzants a més d’additius espessidors, reguladors d’acidesa, etc És un aliment amb un elevat contingut en proteïnes de bona qualitat, sense lactosa ni colesterol i, si s’enriqueix amb calci, també és una font d’aquest mineral Conté menys greix que la llet sencera i el tipus de greixos són predominantment insaturats Algunes marques comercials hi afegeixen calci i vitamines A, D i B12 per tal de fer-la més semblant a la llet de vaca

El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de…

El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia…

Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el…

La dieta hipocolesterolèmica , és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos…

S’elabora a partir d’espècies abundants, d’escassa sortida comercial o baix cost i de les restes del procés de filetejat El seu gust i olor són molt suaus, i s’afegeixen a amanides, pastes, arrossos, farciments, etc Sovint s’utilitza la base del surimi per a fer succedanis de marisc, com palets o delícies de cranc, de llagosta, d’anguila, etc afegint-hi saboritzants i colorants, entre d’altres De la composició nutricional del surimi destaca una gran majoria d’aigua 70%, una petita quantitat d’hidrats de carboni afegits, un contingut moderat de proteïnes i poc greix La paraula…