Resultats de la cerca

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Situació Fortalesa de la qual queden escassos vestigis, com succeeix en la majoria de castells d’aquest sector ECSA - V Hurtado En una petita vall formada pel torrent de Vinyoles a més de 1 000 m d’altitud i a tocar de l’església de Sant Cristòfol es troben, aprofitant un sortint de la roca, les restes del castell de Sant Cristòfol o Castell de Vinyoles Mapa 35-10216 Situació 31TCG852889 Tot seguint la carretera que va d’Arsèguel als pobles d’Ansovell i de Cava, a uns 4 km s’arriba davant d’un antic molí i d’una casa anomenada Can Neguí Cal prendre llavors una sendera que puja a…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de…

Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels dominicans de…

El terme enclou també cinc petits enclavaments dins el territori de la Foia de Cerdà l’Albercoquer 1,72 ha, la Font del Judeu 2,28 ha, Vaquer 0,22 ha, els Francs 2,16 ha i la Figuereta 0,34 ha El 1879 li foren units els termes d'Aiacor i la Torre de Cerdà El terme és drenat pel riu Cànyoles i el seu afluent, el riu dels Sants Canals ha estat tradicionalment un poble agrícola, amb conreus de regadiu séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, que utilitzen l’aigua del riu dels Sants al fons de la vall, i de secà als bancals i als contraforts de les serres La zona conreada ocupa el 68…

A Castellfollit de la Roca hi havia hagut un castell, situat segurament en un dels extrems de la població Segons Pascual Madoz, fou destruït totalment L’any 1691, durant una invasió dels francesos Segons Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, possiblement el lloc de Castellfollit ja es trobava documentat L’any 957 en el topònim “ Riva fracta ” Tenim referències d’aquest castell anomenat “ Kastro Fullit ” L’any 1096, en què surt com a límit d’un alou situat a Aiguanegra, en la donació de Guillem Bernat i Gisberga al monestir de Sant Joan les Fonts L’any 1110 torna a aparèixer quan els…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia…

El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la  Fundació Enciclopèdia Catalana  en la convocatòria És entregat durant la Nit de Santa Llúcia i publicat l’any següent per la Galera Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de Maria Novell 1967 desert 1968 Rovelló , de Josep Vallverdú 1969 I tu, què hi fas aquí , de Joaquim Carbó 1970 En roc Drapaire…