Resultats de la cerca

Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per…

A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +

El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2

Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els…

Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada…

Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres

Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura…

El seu origen sembla ésser religiós els noms sagrats nomina sacra, per respecte, eren escrits simbòlicament, emmarcats o contrets Posteriorment foren introduïdes altres abreviatures per economitzar espai Per tal d’aconseguir velocitat hom ideà el sistema taquigràfic anomenat de notes tironianes , que a l’edat mitjana fou aprofitat per a representar diverses paraules freqüents parallelament foren introduïdes les notae iuris Aquests sistemes eren combinats amb el d' abreviatures per suspensió en les quals són donades només les primeres lletres aC abans de Crist etc etcètera coll…

L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…

Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec L’ús de la zita , per exemple, és un cas extrem de barbarisme D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s , respectivament…