Resultats de la cerca

Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament Desapareguda la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona, Sogedasa Madrid, Tanaïs Com, France 3, SFP i Canal + França, Continental Filmes i RTP Portugal ARGUMENT La novella homònima d’Eduardo Mendoza en castellà, 1986 en català, 2000 GUIÓ MCamus, Gustau Hernández, Ester Cases, Olivier Rolin FOTOGRAFIA Acacio de Almeida Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Rafael Palmero MUNTATGE José María Biurrún MÚSICA Jean-Marie Sénia SO Adrien Nataff so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Olivier Martínez Onofre Bouvila, Emma Suárez…

Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936 i "…

Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells  Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix ,…

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa 1940-2025 i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998   Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota els…

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…

Vida i obra Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment, rebutjat a…

Fou el primer grup d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, i sorgí en sintonia amb altres entitats semblants, com Action Super 8 & Video París, 1973 Al voltant de López Manzano es reuniren cineastes com Vicent Gil, JMMartí Corbella, Josep Carbó, Ricard Aymamí, JLCórdoba del Águila, Joaquim Moliné o FJGonzález González El collectiu fou una continuació de la Barcelona Cine Coop Distribución 1974, que inicià la seva tasca de difusió el 1975 amb el nom de CineAcción Coop Distribución El mateix any de la seva fundació, Acció Súper 8 convocà la I Setmana Nacional del Film Súper 8 i…