Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…

Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant…

Alberga un dels jaciments arqueològics més importants de l’Egipte antic en raó d’haver estat el lloc d’enterrament suposat d’Osiris Hi peregrinaven els egipcis per assistir a les representacions dels misteris osiríacs o per aixecar-hi una estela com a exvot Les restes arqueològiques més rellevants són el temple i el cenotafi o Osireion de Sheti I en bon estat ambdós, el temple de Ramsès II i el d’Osiris molt malmesos i les necròpolis la del Període Arcaic segons alguns, aquí foren enterrats els sobirans de les dinasties I-II, mentre que per a altres ho haurien estat a Sakkara i…

Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…

Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illot de Campello Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 1934, La isleta del Campello del litoral de Alicante 1950, La necrópolis ibérico-púnica de Alicante Los ajuares 1956 Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia vers el 1914, i treballà sobre temes històrics diversos Alicante bajo los reyes de Castilla 1952,…

Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…

Situació Una de les tombes antropomorfes, integrada en la petita necròpolis, sota una balma de la roca del Corb ECSA - V Roca Aquestes tombes són situades sobre la Roca del Corb i la Mola de Sant Honorat Mapa 34-12291 Situació 31TCG563603 Per a poder accedir al lloc on hi ha les sepultures, cal seguir inicialment el mateix itinerari que mena a Sant Salvador del Corb, fins a arribar al coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la de Sant Honorat Les sepultures són a llevant, sota el coll, en una represa de la roca Cal baixar a peu fins a l’indret, car no hi ha cap camí concret…

Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia…

Situació Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus F Baltà Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires Long 1°41’15” — Lat 41°46’50” Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri Necròpoli Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres El primer d’ells és de planta ovoidal tipus C, si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita espatlla La…

Situació Sepultures de Mas Palomes Una vista de l’anomenada Tomba del Gegant , a causa de les seves proporcions J Galobart En aquesta zona hom coneix tres tombes, si bé és ben possible l’existència d’un bon nombre més, ateses les característiques del terreny, un immens pedregar on, precisament, hi ha excavades les que tot seguit descriurem La primera és al capdamunt de la serra de Palomes, mentre les dues restants, buidades a la roca a uns 200 m de l’anterior, se situen en ple vessant meridional Long 1°39’55” — Lat 41°41’40” Per anar a veure aquestes sepultures és un xic difícil, atesa la…