Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui…
Jean-Pierre Raffarin
Política
Polític francès.
Fill d’un ministre del govern de Pierre Mendès-France, estudià a l’Escola Superior de Comerç de París Treballà com a publicista i esdevingué secretari general de la joventut de la UDF President del Consell Regional de Poitou-Charentes 1988-98, diputat europeu 1989-95 i secretari general de la UDF 1995-96, fou ministre de la petita i mitjana empresa del govern d’Alain Juppé 1995-97 Senador des del 1997, després de la dimissió de Lionel Jospin a l’abril del 2002, Chirac el designà primer ministre, càrrec ratificat en les legislatives del juny La seva reforma de les pensions provocà…
Fibanc, el Banc de Finances i Inversions SA
La constitució Carles Tusquets Fibanc Inversions SA, una societat presidida per Carles Tusquets, va constituir el 1989 el Banc de Finances i Inversions Fibanc El 1983, una colla de professionals que ocupaven càrrecs de direcció a diversos bancs i entitats financeres es reuniren per a crear una empresa que els integrés i donés estructura a la feina que es proposaven fer El 4 de setembre de 1984 constituïren Fibanc Inversions SA, per a la gestió de grans fortunes i de patrimonis El seu president era Carles Tusquets Per a canalitzar aquestes inversions es desenvolupà un projecte de gestió de…
finances públiques
Economia
Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.
La seva finalitat és la de proveir la comunitat d’uns serveis, d’implantar una determinada política social, de controlar determinats sectors econòmics o d’actuar sobre seu, o d’actuar sobre tota l’economia conjuntament Els ingressos de l’estat poden ésser originats per la venda de productes obtinguts produïts, per exemple, per empreses nacionalitzades o per serveis per exemple, correus, pels emprèstits efectuats o pels imposts Les despeses públiques s’originen amb motiu de les diferents activitats desplegades per l’estat actuant com a consumidor per exemple, les despeses corrents o…
GDF Suez
Economia
Companyia energètica.
Sorgida de la fusió entre l’empresa pública Gaz de France GDF i la privada Suez, es convertí en el tercer grup energètic mundial El projecte fou comunicat el 2006, però no fou aprovada pels respectius accionistes fins al juliol del 2008 Les seves activitats comprenen l’electricitat, el gas natural, el gas natural liquat, els serveis energètics i els mediambientals Accionista de referència del grup Aigües de Barcelona Agbar conjuntament amb Criteria CaixaCorp, banc pertanyent a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona , el 2010 passà a adquirir-ne el 75% de les accions i, el…
Enron
Economia
Empresa energètica dels EUA amb seu a Houston (Texas) fundada per Kenneth Lay el 1985.
Començà com a petita propietària d’un gasoducte i acabà essent una de les empreses més grans del món en el sector de l’energia, arran de la desregulació als Estats Units Gràcies a aquestes iniciatives governamentals derivà cap al negoci de l’electricitat Al desembre del 2001 protagonitzà la fallida més important de la història corporativa dels Estats Units, després que comencessin a aparèixer informacions sobre maquillatges i fraus comptables comesos pels seus directius, que permeteren inflar els comptes de la companyia La notícia propicià l’enfonsament de la cotització borsària de l’empresa…
Salvador Millet i Bel

Salvador Millet i Bel
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Diplomat per la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a Berlín i fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek Ingressà a les joventuts de la Lliga 1935 i s’associà a Francesc Cambó Perseguit el 1936, s’exilià a França En tornar dugué uns serveis d’estudis de Cambó i dirigí l’editorial Alpha 1947-56 Adscrit a l’escola de l’economia liberal, és autor de diversos estudis i collaborà sovint amb articles de fons en La Vanguardia President de l’Institut d’Estudis Europeus, fou un dels promotors de l’acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d’…
Intersindical-CSC

Agrupament sindical nacionalista fundat el 1990 i constituït el 1993.
Té l’origen en la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya 1980, fruit, al seu torn de la unió de diverses organitzacions aplegava Solidaritat d’Obrers de Catalunya , Collectius de Treballadors, CADCI, Sindicat d’Unitat Sanitària i diversos sindicats locals, especialment de les comarques gironines El seu òrgan de premsa era Solidaritat El 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya i el Sindicat de Treballadors de la Caixa de Pensions sota el nom de Confederació Sindical de Catalunya No depèn de cap organització d’obediència espanyola i el seu àmbit d’…
Ramon Isern i Solé
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus,…
Lluís Ferrer-Vidal i Soler

Lluís Ferrer-Vidal i Soler en un retrat de Julio Moisés Fernández de Villasante (1921)
Economia
Industrial i home de negocis.
Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina