La constitució
Carles Tusquets. Fibanc Inversions SA, una societat presidida per Carles Tusquets, va constituir el 1989 el Banc de Finances i Inversions Fibanc.
El 1983, una colla de professionals que ocupaven càrrecs de direcció a diversos bancs i entitats financeres es reuniren per a crear una empresa que els integrés i donés estructura a la feina que es proposaven fer. El 4 de setembre de 1984 constituïren Fibanc Inversions SA, per a la gestió de grans fortunes i de patrimonis. El seu president era Carles Tusquets.
Per a canalitzar aquestes inversions es desenvolupà un projecte de gestió de patrimonis, basat en fons d’inversió especialitzats, dirigits i controlats per unes societats gestores. Es constituïren Ges Fibanc SA, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva (SGIIC), Fibanc Pensions SA, gestora de fons de pensions, i Fibanc SA, com a consultoria financera i serveis comercials del grup. Fibanc Inversions SA es convertia, així, en una empresa holding.
El 1984 Fibanc creà el primer fons de diner espanyol, registrat amb el número 1. El 1986 creà fons d’inversió especials per a col·lectius professionals: Medifond FIM, per als col·legis de metges de Catalunya, i Jurisfond FIM, per als col·legis d’advocats de Catalunya. I el 1987, el primer fons espanyol especialitzat en divises.
Al grup li faltava un banc amb capacitat per a realitzar operacions que les altres empreses no podien fer. Intentaren quedar-se amb el que era la fitxa del Banc Comtal, però no fou possible. Finalment, Fibanc Inversions SA demanà la corresponent autorització per a crear un banc nou, que li fou concedida el 1989. El Banc de Finances i Inversions SA -Fibanc- es constituí el 14 de febrer de 1989. El primer consell d'Administració (1989) fou el següent:
- President – Carles Tusquets i Trias de Bes
- Vicepresidents – Pedro F. Rañada de la Gándara, Alejandro Pérez Calzada
- Vocals – Juan Miguel Albouy Martí, Pedro Bielsa Álvarez, Rafael Jiménez de Parga Cabrera, Fernando Peña Álvarez, Àngel Surroca i Surroca, Jordi Tusell i Gómez
- Secretari – Francesc Tusquets i Trias de Bes
La banca personal (1989-1998)
Els homes i l’organització
Fibanc no era el cas d’un banc que crea un grup d’empreses, sinó una empresa holding que creava un banc com a instrument financer al servei del grup. Aquest estava pensat inicialment per a donar “un servei complet en gestió de tresoreria, en gestió de patrimonis i en plans d’estalvi i previsió a clients particulars i de forma especialitzada” (Memòria del 1990). Aquesta especialització s’estructurà en tres grans línies:
- gestió d’institucions d’inversió col·lectiva
- direcció d’emissions de pagarés d’empresa i de renda fixa
- assistència tècnica a col·lectius professionals i a altres entitats financeres.
Fibanc Inversions SA tenia el 100% del capital del Banc de Finances i Inversions SA -Fibanc-, un banc de negocis i d’inversions, i de les tres empreses mencionades anteriorment: Ges Fibanc SA, SGIIC, Fibanc Pensions SA i Fibanc SA —consultoria financera i serveis comercials—, a les quals se n’afegí una quarta, Fibanc International SA, amb seu a Luxemburg.
El 1991, l’estructura del grup es modificà arran de la venda de les companyies gestores —Ges Fibanc, Fibanc Pensions i Fibanc SA—, fins aleshores propietat del holding, al banc, del qual es convertiren en filials.
Posteriorment, el grup adoptà tres línies d’actuació:
- Gestió de patrimonis, fent distinció entre el que és banca privada —amb propostes individuals i adaptades al patrimoni— i la banca personal —amb oferta de fons d’inversió—.
- Banca corporativa, amb una oferta de serveis financers a empreses, corporacions professionals, mútues o societats de servei.
- Serveis propis d’un banc, però sense les operacions comercials ni assumint mai cap risc directe.
Les modificacions en el Consell d’Administració foren les següents:
- 1990. Dimissió de Rañada, Bielsa i Peña i incorporació de José Antonio Castro Sousa, Joaquim Comella i Benet i Ramon Lanau i Viñals.
- 1991. Entrada al Consell de Jaume Aubia i Jaume Roigé, en representació del Col·legi de Metges, que ha comprat un 10% del capital.
- 1993. Baixa de Jiménez de Parga i alta de Florent Hillaire, en representació del grup Athena.
- 1998. Baixa de Florent Hillaire.
- 998. Alta d’Oriol Ribas i Duró, en representació del grup andorrà Ribas-Reig.
Amb la Presidència de Carles Tusquets, aquest nom tornà al panorama financer barceloní (vegeu Banca Tusquets, en aquest mateix volum, pàg. 43). Fou president del Cercle d’Economia entre el 1989 i el 1992 i tresorer del Futbol Club Barcelona en una Junta presidida per Josep Núñez. Ell i els dos vicepresidents —Rañada i Pérez— foren els consellers delegats del 1989.
La Direcció General estigué ocupada el 1990 per Miguel Parra Ortega. I el 1995 per Joan Fuster, que s’integrà com a tercer membre de la Comissió delegada, conjuntament amb el president i el vicepresident.
El Palauet Abadal a la Diagonal barcelonina, seu social de Fibanc (Fibanc, Palauet Abadal. Un edifici, una ciutat i una època, 1927-1998).
Fibanc Inversions SA tenia les oficines a Barcelona, al núm. 537 de la Diagonal. El 1990 hi afegiren nous locals al carrer de Caballero. El 1995 compraren el palauet Abadal, a la part alta de la Diagonal barcelonina, destinat a ser la seu social de l’empresa. Després d’una completa rehabilitació de l’edifici, aquest s’inaugurà el 1998.
La banca personal, com era el cas de Fibanc, no fa publicitat si no és amb motiu de la inauguració de la seva seu social. La discreció és la seva tònica. Però, al final del mes de gener de 1996, l’entitat sortí en els diaris arran d’una inspecció de la Fiscalia anticorrupció, que buscava una bossa de diner negre entre els seus clients.
El 1989, quan es constituí el banc, el grup tenia en plantilla 59 persones, nombre que el 1998 augmentà a 204.
| Principals accionistes de Fibanc Inversions SA: | |
|---|---|
| 1989 | Carles Tusquets – 20% |
| Alejandro Pérez – 20% | |
| Altres – 60% | |
| 1998 | Carles Tusquets i societats representades – 22,18% |
| Alejandro Pérez – 22,18% | |
| Secció Administrativa SA (Col·legi de Metges de Barcelona) – 10% | |
| Incori SA – 5,75% | |
| Àngel Surroca – 6,02% | |
| BIMSA – 11,12% | |
| Altres – 22,75% | |
Expansió
El banc començà amb dues oficines, les de Barcelona i Madrid. Del 1992 endavant se n’obriren 15 més, fins a les 17 que tenia obertes el 1998:
- 1989 – Barcelona, Madrid
- 1992 – Saragossa, Vic, Manresa, L’Hospitalet
- 1994 – Bilbao, Barcelona. Col·legi de Metges
- 1995 – Girona, Tarragona
- 1996 – Valladolid, Màlaga, Sevilla. Col·legi de Metges
- 1997 – Alacant, Castelló, València. Col·legi Oficial de Metges
- 1998 – (la nova seu social a Barcelona absorbí l’Hospitalet), Lleida, Palma
Però la xarxa comercial del grup inclou, a més de les oficines del banc, l’existència d’uns directors de comptes externs o interns (101) i de 173 promotors comercials. La major concentració d’oficines, directors i promotors es dóna a Catalunya, País Valencià i les Balears.
Fons propis i resultats
Fibanc Inversions. Rendibilitat de l’acció, 1989-1997.
El Banc de Finances i Inversions es constituí el 1989 amb un capital de 1 637 milions de pessetes. Però el que cal seguir és l’evolució dels fons propis i dels resultats de Fibanc Inversions SA, la societat holding, que controla el banc.
El capital es mantingué sense variació en 1 140 milions de pessetes, però les reserves experimentaren un fort creixement, des dels 772 milions del 1989 fins als 2 829 milions del 1998, de manera que els fons propis eren de 3 969 aquell any.
El banc només repartí dividend els exercicis 1990, 1991, 1997 i 1998. Els altres anys destinà els beneficis obtinguts a incrementar les reserves de les empreses del grup.
Grup d’empreses
A les tres societats gestores, ja mencionades, cal afegir el 1990 Fibanc International SA, societat holding domiciliada a Luxemburg per donar serveis de gestió patrimonial a clients de l’exterior. I el 1992, Corec Agència de Valors, adquirida al grup anglès Rothschild, que es convertí en Fibanc Valors AV.
També el 1992 es constituí Fibanc-Athena SA, una agència d’assegurances del grup Athena, amb una participació del 50%, però fou dissolta el 31 de desembre de 1997. Finalment, Fibanc Faif SA, com a entitat fiduciària, però inactiva fins el 1999.
Grup financer Fibanc (1998). Participació 100%:
- Banc de Finances i Inversions SA
- Ges Fibanc SA, SGIIC
- Fibanc SA
- Fibanc Pensions SA, SGFP
- Fibanc International SA
- Fibanc Faif SA
Gestió de patrimonis i serveis especialitzats
Fibanc. Distribució del patrimoni administrat (1998).
L’evolució de Fibanc s’ha de valorar, en primer terme, pel volum del patrimoni administrat. Abans de crear-se el banc, el patrimoni era ja de 39 971 milions de pessetes (1988). El 1998 era de 200 296 milions de pessetes. Aquest patrimoni és el que millor el qualifica com a banc privat o personal. Està format per grans fortunes, per fons de pensions i per fons de col·legis professionals.
El primer actiu financer en el qual estan invertits els recursos administrats són els fons d’inversió mobiliària. Una bona part són fons promoguts i gestionats per Fibanc.
Durant els seus primers anys, un dels serveis era la col·locació de pagarés de grans empreses o d’institucions públiques. Fibanc ha estat banc director d’emissions de pagarés de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de RENFE, de Tabacalera, d’ENDESA, del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, etc.
El banc té en marxa una taula de diner —“dealing room”— per a la gestió de Tresoreria i la intermediació de les posicions dels clients i actuació a la Borsa espanyola i als principals mercats de capital del món. Tots els serveis financers són propis, amb l’excepció de l’assessorament sobre les borses estrangeres.
El banc té un important Departament d’Informàtica i d’Estudis, així com un de Corporate Finance (1991).