Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
aristoloquiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per set gèneres que comprenen més de 600 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, distribuïdes arreu però sobretot als tròpics.
Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda…
curculiònids
Entomologia
Família de coleòpters, la més nombrosa de totes.
Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els permeten d’…
monkhmer
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües pertanyents al grup austroasiàtic parlades principalment a la Indoxina i a l’Índia.
Són d’estructura bàsicament monosillàbica i se serveixen de nombrosos prefixos Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà en el cas de l’escriptura mon i a l’alfabet laosià i siamès en el cas de l’escriptura khmer Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam el semang i el sakai, a la península de Malaca el nicobarès, parlat a les illes Nicobar el palaung, el wa i el riang,…
patrimoni
Economia
Dret
Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució.
Hom parla de patrimoni net si n'han estat deduïts els deutes totals la seva valoració equival al concepte de capital net de l’empresa, mentre que el patrimoni brut es correspon amb el concepte d’actiu
Giovanni Maria Trabaci
Música
Compositor i organista italià.
El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou motets, misses,…
xipella
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental.
Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’,…
colla
Sociologia
Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement.
Aquest conjunt pot ésser de dues menes, segons que la seva finalitat estigui en ell mateix colla d’amics o caigui fora del grup colla de lladres Com a característica essencial de la colla, els seus membres posseeixen quelcom en comú normalment una subcultura i creuen que això els diferencia dels altres grups però també és possible que s’uneixin o collaborin diverses colles per a determinats fins Socialment la colla es presenta com una petita societat en la qual es produeix la interacció social, i és un medi òptim per a la integració de l’individu en la societat Com que en…
Salvador Juanpere i Huguet
Pintura
Escultura
Escultor i pintor.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra L’any 1996 presentà una exposició individual al palau de la Virreina de Barcelona i el 2003 Nel mezzo del cammin 2003 fou l’obra guanyadora del XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura, al Museu d’Art Modern de Tarragona L’any 2003 installà l’escultura Beyond al…
etnobotànica
Antropologia
Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.
S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una…
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina