Resultats de la cerca

Vida i obra Filòsof i historiador Feu servir també els pseudònims F Vallhonrat , Fratello , fray Junípero i Fhater Basilio , i el nom i cognoms civils Estudià als maristes de Rubí fins que ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona 1915-24, que abandonà per incorporar-se als frares menors caputxins de Manresa 1924 Enviat a fer els estudis a Roma, obtingué el doctorat en filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i el diploma de biblioteconomia per la Biblioteca Vaticana L’any 1940 es doctorà en ambdós drets a la Pontifícia Universitat del Laterà Ordenat capellà 1927, fou destinat com…

Llicenciat a Saragossa 1945, hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostella, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar vg Temas medievales , on aparegueren les colleccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos” Tanmateix, la majoria de la recerca universitària i…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…

Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica…

L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…

La polla d’aigua Gallinula chloropus és un ocell abundant als aiguamolls i les llacunes, on es pot veure nedant o picotejant prop de la vegetació litoral, i sempre a punt d’amagar-s’hi Sol conviure amb la fotja Fulica atra , de la qual es diferencia bé pel fet d’ésser més petita ateny 33 cm, per la placa frontal vermella que cavalca el bec groc, les potes verdoses i, sobretot, per la ratlla lateral irregular blanca i les infracobertores, també blanques, caràcters aquests dos que permeten distingir-la a distància Xavier Ferrer La polla d’aigua és un nidificador present tot l’any a quasi tot…

L’aligot vesper Pernis apivours és un ocell rapinyaire particular pel que fa a la seva dieta, ja que, tal i com reflecteix el seu nom, explota abelles i vespes, a més de micromamífers, polls i ous El color del plomatge és molt variable en el cas dels exemplars de la fotografia, feta al Berguedà, la femella a la dreta és més grisosa que el mascle a l’esquerra El poll, d’uns 15 dies, manté la taca blanquinosa al cap fins gairebé l’estat d’adult Noteu les barres negres de la cua, l’una prop de la punta i l’altra prop de la base, que caracteritzen l’espècie en vol Oriol Alamany L’aligot vesper…

Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…

L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores es registra…

Situació Petit castell del segle X enfilat al cim d’una penya, al Montsec d’Ares J Bolòs Castell al cim d’una penya que s’alça a l’extrem d’un serrat situat a mig vessant de la serra del Montsec d’Ares a 1 200 m d’altitud, damunt del poble de l’Ametlla Mapa 33-12290 Situació 31TCG198559 Des d’Àger hem d’agafar la pista que puja al Montsec Abans d’arribar al cim, surt a mà dreta una pista que cal seguir al llarg d’uns 6 km Quan el veiem a mà dreta, hi podrem arribar seguint la carena del serrat Uns 100 m abans d’arribar-hi, passem pel costat de les restes de l’església de Sant Miquel de…