Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
tuc d’Ermer

Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.
Israel/Palestina 2011
Estat
A mitjan febrer, el primer ministre palestí, Salam Fayyad, va presentar la dimissió al president, Mahmud Abbas, després que aquest últim anunciés, el 12 de febrer, l’organització d’eleccions presidencials i legislatives per a la tardor Salam Fayyad va iniciar consultes amb els partits palestins per a formar un nou govern en la perspectiva d’aquestes eleccions, de cara a exercir l’autoritat a Cisjordània, ja que la franja de Gaza es troba des del 2007 en mans de Hamàs, grup que no va cessar de contestar públicament la legitimitat de Mahmud Abbas i del Govern de Ramallah El mandat del president…
Els Duran i el Vapor de cal Pissit, a Sabadell
La família Duran Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, installats al Carrer Ample Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a…
Peguera

El poble de Peguera, al terme de Fígols
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera
, entre els rasos de Peguera
, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera
, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera , esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
Corbera

Vista del santuari de la Mare de Déu de Corbera
© CIC-Moià
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de Corbera
) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a 1.400 m alt. damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera
, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior la imatge que hom hi venera és romànica
Santa Maria de Puig-aguilar (Guixers)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església L Prat Situat dalt un turó, a uns 1 325 m d’altitud, el santuari de Santa Maria de Puig-aguilar, molt a prop del Berguedà, gaudeix d’una panoràmica bellíssima Al cantó nord-occidental hi ha una cinglera que recorda Montserrat Més al fons, Encija A llevant té Montcalb i, més llunyans, es retallen els rasos de Peguera A migdia, la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG895682 Del punt quilomètric 8,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga surt una pista a mà esquerra, just abans de passar el pont, que es bifurca al cap de 5 km Cal seguir la…
Castell de Puigbò (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista panoràmica general A mà esquerra podem veure la torre i més cap a mà dreta la sala i l’església J Martí Restes d’un castell, d’una església i d’altres construccions, situades al mig d’una clariana de camps que hi ha a la part alta d’una de les petites valls que neixen al vessant septentrional dels rasos de Tubau Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de terra que, des del poble de Gombrèn, mena als Cortals cal travessar aquest veïnat de cases i seguir al llarg de 4 km una pista que s’enfila vers migjorn Les construccions medievals…
Vila-sacra

Vila-sacra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vila-sacra és a la plana alluvial de la dreta del Manol, que forma el seu límit septentrional amb Vilatenim, agregat des del 1975 al municipi de Figueres, i que aflueix aigua avall, dins el terme veí de Peralada a Vilanova de la Muga, a la Muga Altres límits municipals són amb Fortià S i el Far d’Empordà W El territori és tot planer i el poble és entre Figueres, a ponent, i Castelló d’Empúries, comunicada per la carretera C-260 de Figueres a Roses, que travessa el terme Aquesta carretera, que constitueix l’accés principal a Roses, Cadaqués i llur…
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri
les Llosses

Església de Santa Maria de les Llosses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat al SW de la comarca, entre el Ter, límit oriental, el Berguedà, límit occidental, i Osona, límit meridional.
Situació i presentació El municipi de les Llosses és el més extens de la comarca del Ripollès, amb 114,02 km 2 , a partir de l’agregació de Palmerola, que va ser aprovada pel decret 57/91 el procés d’agregació s’inicià arran de la consulta municipal del 1989 prèvia a la nova organització comarcal, i culminà amb l’aprovació, el 17 de novembre de 1990 La nova extensió municipal limita al N amb la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Gombrèn i Campdevànol a l’E amb Ripoll, Santa Maria de Besora i Montesquiu al S amb Sora, Alpens i Borredà i al NW amb Castell de l’Areny El terme s’estén des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina