Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
John Nicholas Maw
Música
Compositor anglès.
Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a…
Tobias Haslinger
Música
Editor de música austríac.
Establert a Viena el 1810, treballà com a impressor de partitures El 1814 s’associà amb l’impressor Sigmund Anton Steiner, el qual, el 1826, li cedí el negoci Haslinger l’engrandí, li donà el seu nom i, el 1842, el cedí al seu fill Carl 1816-1868 La firma fou traspassada el 1875 Els anys en què fou dirigida per Tobias Haslinger esdevingué la casa editora de més renom de l’imperi Austrohongarès Bé que la major part d’ingressos procedien de l’edició de música d’entreteniment i de circumstàncies, imprimí les obres dels primers compositors clàssics i romàntics, especialment una part…
Lluís Gonçaga de Pons i de Fuster
Literatura catalana
Poeta i orador.
Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba, Manuel Tayadella…
Adam Gottlob Oehlenschläger
Literatura danesa
Escriptor danès.
D’origen alemany per part de pare, emprengué un viatge per Alemanya, França i Itàlia 1805-09 que li permeté de tractar Goethe, Fichte, Schleiermacher, De Stäel i Thorwaldsen, alhora que li féu sentir més vivament les seves arrels El resultat d’aquests contactes fou una obra que el constituí un dels màxims romàntics escandinaus i un decisiu renovador de la literatura danesa Professor d’estètica de la Universitat de Copenhaguen 1809, les seves primeres obres revelen una rica fantasia i un sentit líric espontani i joiós, com es veu en Digte ‘Poesies’, 1803 i Poetiske Skrifter ‘…
Hansheinz Schneeberger
Música
Violinista suís.
Inicià els estudis de violí a sis anys El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París L’any 1952 fundà el seu propi quartet Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin 1952 i del Concert per a violí núm 1 de Béla Bartók 1958 Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part…
Carlo Zecchi
Música
Director d’orquestra i pianista italià.
Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F Busoni i A Schnabel a Berlín En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic Mozart, Scarlatti, tot i que no oblidà els autors romàntics i C Debussy El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncellista Enrico…
Lars Gyllensten
Literatura sueca
Escriptor suec.
Estudià medicina, i el 1949 publicà la seva primera obra Moderna myter ‘Mites moderns’, recull de prosa experimental Les seves novelles i narracions posteriors, entre les quals Barnabok Romantiska artefakten ‘Llibre d’infants Artefactes romàntics’, 1952, Sokrates död ‘La mort de Sòcrates’, 1960 i Kains memoarer ‘Les memòries de Caín’, 1963, giren entorn de temes existencials i polítics que tracta amb distanciament irònic i gran detall Conreà també l’assaig Nihilistisk credo , 1964 Ingressà a l’Acadèmia sueca el 1966, i de 1977 a 1986 en fou el secretari permanent El 1989…
Eduard Buïl i Navarro
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “…
Jaume Novellas i de Molins
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en filosofia i lletres 1891 Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista Collaborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença , Lo Catalanista de Sabadell, La Illustració Catalana , “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català , “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural És autor dels reculls poètics Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, amb què obtingué…
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina