Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…
El que cal saber de la tuberculosi
Patologia humana
La tuberculosi és una malaltia infectivocontagiosa encara freqüent, deguda al bacteri Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch, que afecta especialment els pulmons, però que també pot comprometre d’altres òrgans, com ara els ronyons, les glàndules suprarenals, els ossos o l’intestí, i que, en general, evoluciona de manera crònica Al nostre medi, el contagi de la tuberculosi es produeix en inhalar les secrecions respiratòries contaminades de malalts de tuberculosi pulmonar no tractada —sovint ignorada—, o bé que han iniciat el tractament en les dues darreres setmanes, o bé que…
Hiperparatiroïdisme
Patologia humana
Definició És anomenada hiperparatiroïdisme la producció exagerada i persistent d’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina un increment de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes i tipus L’augment de la secreció paratiroidal pot correspondre a diversos mecanismes causals, de manera que hom diferencia, bàsicament, entre hiperparatiroïdisme primari i hiperparatiroïdisme secundari L’ hiperparatiroïdisme primari és un trastorn molt poc freqüent, provocat per una anomalia en…
ronyó

Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…
Regulació de la pressió arterial
Fisiologia humana
Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó La principal…
Necrosi cortical renal
Patologia humana
La necrosi cortical renal és una forma relativament estranya d’infart renal caracteritzada per la destrucció parcial o total de la part cortical del ronyó, sense que afecti la part medullar En general és anomenat també necrosi cortical bilateral , ja que solen afectar-se conjuntament ambdós ronyons La malaltia, les causes íntimes de la qual es desconeixen, es presenta generalment en dones afectades per algun trastorn relacionat amb l’embaràs o el postpart, com ara toxèmia gravídica, hematoma retroplacentari, hemorràgia postpart, sèpsia puerperal o avortament sèptic També es pot…
poloni
Química
Element de nombre atòmic 84, pertanyent al grup VI A de la taula periòdica.
Fou el primer dels elements aïllats per M Curie, l’any 1898, en el transcurs de la seva recerca sobre les causes de la radioactivitat de la pechblenda Té un pes atòmic de 210,05 i és constituït per set isòtops, tots els quals són radioactius En són també coneguts vint isòtops artificials, amb masses que van des de 192 fins a 218 És un dels elements naturals més rars i es troba en les menes de l’urani en proporció de 100 μg per tona El seu isòtop més assequible, el 2 10 Po, té una vida mitjana de 138,39 dies, és un dels termes de la sèrie de desintegració radioactiva de l’urani i…
hil
Anatomia animal
Fissura o depressió d’un òrgan parenquimàtic, especialment la melsa, els pulmons, els ronyons i els ovaris, per on entra o surt el paquet vasculonerviós.
Filtració glomerular
Fisiologia humana
La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina