Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Lurdes Barba i Rodríguez
Teatre
Actriu i directora teatral.
Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade 1983 El cafè de la Marina 1984 A la meta 1995, premi de la Crítica…
Limitar el consum de begudes alcohòliques
L’alcohol etílic és una substància tòxica per a l’organisme Si és ingerit a petites dosis, l’organisme el pot metabolitzar i eliminar Tanmateix, si s’ingereix a dosis excessives provoca una intoxicació aguda, que en els casos més greus pot portar a l’estat de coma i fins i tot a la mort D’altra banda, l’alcohol etílic es comporta com una droga, ja que genera tolerància, és a dir, que cada cop se’n necessiten dosis més grans per tal d’obtenir els mateixos efectes, i també crea dependència, la qual cosa vol dir que, amb el pas del temps, l’organisme requereix la utilització continuada de la…
Sant Greal
Cicle llegendari d’origen cèltic, dels s. XII i XIII, entorn del Greal, que narra, a través de les seves diverses parts, les aventures dels cavallers en la recerca del calze del Sant Sopar.
Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga (Peralada)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera en primer terme, la qual denuncia perfectament l’esquema de l’edifici, amb tres naus, capçades vers llevant per tres absis F Tur L’església parroquial de Santa Eulàlia és a la plaça de l’església, al centre de la població de Vilanova de la Muga, situada vora la riba esquerra de la Muga, a pocs metres vers tramuntana de la seva confluència amb el riu Manol, al punt on es forma el pantà de la resclosa de Vilanova, en terreny planer Mapa 258M781 Situació 31TEG036813 Per anar a Vilanova cal agafar la carretera local de Castelló d’…
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot aspecte és una…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Michelangelo Merisi da Caravaggio
Catarina obra del pintor italià Michelangelo Merisi da Caravaggio
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…
Sant Julià del Llor i Bonmatí

Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…
El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida
Art gòtic
Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec BL/©MLDC Al llarg de la segona meitat del segle XIV es constata a Lleida la presència de diversos pintors dedicats a tasques secundàries, sovint relacionades amb la decoració d’obres escultòriques Joan Garcia, documentat entre el 1382 i el 1420, arribà a Lleida des de Barcelona per collaborar en la policromia del retaule de pedra de l’altar major de la Seu Vella, on també treballaven Pere Soler, Jaume de Pou, a Barcelona entre el 1367 i el 1377, i…
Miquel Pujol i Grau

Miquel Pujol i Grau
Música
Escultura
Violoncel·lista, compositor, musicòleg, artista i escultor.
Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Escòcia, el País de Galles, Itàlia i Baviera Ha format part com a violoncel solista de diferents formacions orquestrals, entre les quals destaca l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l’Orquestra Internacional de Bayreuth Intèrpret i investigador en l’àmbit de les arts plàstiques i la música, ha cercat noves sonoritats, que l’han convertit en capdavanter de l’avantguarda musical a Catalunya És també promotor dels primers concerts de cobla amb violoncel 1990, a Palau de Plegamans, amb la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina